El salesià José Miguel Burgui està passant uns dies a Espanya, concretament a València, i per això hem aprofitat per apropar-nos a l’experiència d’aquest navarrès (Ujué 1942) que presta servei com a guia de visitants a les catacumbes de Sant Calixt a Roma. En aquesta entrevista aprofundim amb Burgui més enllà dels 12 metres en què s’endinsa el visitant d’aquest "dormitori" cristià de la Via Appia Antica. Recorrem les seues vivències al tantes vegades trepitjat Camí de Sant Jaume i compartim les seues impressions sobre la unificació de l’Espanya salesiana.
Ha estat 27 vegades al Camí de Sant Jaume des de 1984, torna aquest any?
Enguany no dispose de temps i sí que ho sent, no en els peus sinó en el cor.
El meu últim camí el vaig realitzar amb alacantins al juny de 2013. Vàrem salvar a un jove pelegrí francès que s’havia escapat de sa casa.
No es cansa de tornar?
Mai no em vaig cansar ni fatigar del camí cap a Santiago. Sempre m’he enriquit amb el silenci, la relaxació, la meditació, el soroll de la natura i la rica revitalització i vivència de valors. Només poden parlar-ne aquells que van fer no menys de 800 quilòmetres a peu.
Molts visitants de les catacumbes de Sant Calixt em tornen a veure, ja que em van conèixer en el Camí, i senten alegria i recorden a Roma Santiago.
Què li segueix sorprenent d’aquesta experiència?
L’esforç físic i psíquic, la superació, el silenci, el compartir amb molta gent, l’oració, el recolliment i fugida dels sorolls de la ciutat canviant pel soroll de la natura (torrents, ocells, aire, fulles dels arbres mogudes pel vent … la pluja …) el palpitar del jove i vell pelegrí que només amb la mirada et diu i narra en diverses llengües tot el que porta dins, la seua riquesa i sentir.
De tots aquests anys, amb quin es queda?
Amb cap i amb tots. Són les fortes, dures i meravelloses vivències hagudes amb diferents pelegrins de tota edat, creença, condició i religió. Hi vaig aprendre molt d’ateus, agnòstics i cristians. Mai vaig preguntar per la seua creença: en la comunicació apareix.
Siga el motiu que siga pel que un fa el camí (esportiu, per l’art, de natura, religiós, promesa, curiositat …) estic convençut que sempre i a cada un, en un moment o en un altre apareixerà el seu sentit, la fletxa que li indique per on ha d’arribar no només a Santiago sinó al seu caminar per la vida.
Com ha viscut la unificació de l’Espanya salesiana des de les catacumbes de Sant Calixt a Roma?
Vaig anar vivint poc a poc. Un exemple: en els exercicis espirituals de salesians a Terol, el juliol de 2013, vaig realitzar una celebració pels salesians que ens van deixar a Barcelona, València i Sevilla sense que encara estiguessen unificades aquestes províncies.
Estant com estic en un món obert, amb gent de totes les nacionalitats i conduint i explicant a milers de pelegrins que vénen a les catacumbes (porte més de 87.000 persones conduïdes) de tots els racons d’Espanya i de tota Amèrica Llatina, a més de molts altres països; vaig viure la unió de nord, llevant, sud i illes com un fenomen normal per obrir nous senders i mai ho vaig sentir com un horitzó tancat i sense perspectiva.
Des de setembre de 2009 presta servei pastoral com a guia de visitants a les catacumbes, quina de les tantes històries amb què il·lustra als seus visitants li agradaria transmetre al Rector Major si fóra el seua guia?
L’hi he transmès ja sense haver conduït. A pocs dies de la seua elecció, li vaig remetre un regal des de les catacumbes per mitjà del seu Vicari Francesco Cereda. Quin va ser? Com si foren bombons, en una caixa dedicada, vaig ficar molts peixos dibuixats en pedres, musclos, petxines marines … es tractava del primer símbol cristià: el Igzüs = Jesucrist, Fill de Déu, Salvador. La dedicatòria, a l’exterior de la caixa, era: Per don Ángel Fernández Artime, "pescador major d’homes" / "il Migliore Pescatore di uomini"
El seu pare va ser sempre pescador i la seua mare venia el peix en una peixateria. I ara don Ángel, Rector Major, és pescador principal, cap de pescadors, d’ací el regal que li vaig brindar.
Ha tingut ocasió d’ensenyar les catacumbes de Sant Calixt a algun personatge de molta rellevància en aquest curs que ara acaba?
He conduït molts bisbes de diverses nacionalitats, persones molt coneixedores i que van treballar amb el nostre Papa Francesc a Buenos Aires.
Per exemple, vaig ser guia de nou bisbes mexicans, vaig realitzar el recorregut només amb ells. Els hi va encantar, especialment l’explicació de la simbologia primitiva cristiana: peix, àncora, pastor, PX, colom, etc. Al final del recorregut, celebraven junts l’eucaristia en un dels cubicles disposats per a això. Abans d’acomiadar-nos, el que portava la veu cantant em va demanar si volia que em donaren la benedicció. Com no? I els nou bisbes a la vegada, inclinada un servidor el cap, em van impartir la benedicció amb les tres creus (27 senyals de la creu)
Allà us vaig incloure a tots: a quantes persones he dirigit i dirigiré i a tots amb els quals em relacione. Tu, lector, vosaltres, també estàveu inclosos.
És un prolífic escriptor. Està treballant o té en ment algun altre llibre?
Sí i diversos en esborrany. Per exemple: 51 bogeries per fer-¡Menja’t 1!; Llegendes del Camí de Sant Juame; i Relats i missatges per amics.
Els vaig posant al meu blog (www.jmburgui.es), atès que el cost d’impremta és molt car, llevat que me’ls publicara una editorial.
Aquests títols es sumaran als 18 ja publicats. Actualment tinc quatre sobre les catacumbes, set de Roma, dos del Camí de Sant Juame, tres de catequesi i dos directament per a joves.
