"Després de la dura derrota davant Alemanya -que jo esperava, però no en aquestes proporcions-, la població ha començat a queixar-se de tot i de tothom, però ara és tard. I en pocs dies tot tornarà a la calma, i ningú recordarà la gran quantitat de problemes que té Brasil, s’apagaran els focus i els polítics podran seguir menjant i robant tranquil·lament en detriment de la gent ". Així relata el P. Roberto Cappelletti, salesià missioner, l’altra cara de la realitat del futbol al Brasil i les conseqüències polítiques i socials lligades a aquest esport, les quals s’evidencien encara més després de la seva eliminació.
Com veuen els infants la Copa del Món?
Com tothom sap, quan es parla de futbol al Brasil, malgrat les dificultats , es parla de vida, d’alegria, de passió, de focs artificials, de celebracions encara que sigui només per guanyar contra Camerun. I els nens són mestres en això: ells no tenen la maldat dels adults, per a ells veure les samarretes verd or de l’equip nacional ja és un motiu d’orgull. Qui pot vestir una camisa groga i verda -no necessàriament de Brasil- la porta amb orgull, però, fent-se servir durant dies i dies, acaba fent molta pudor i bruta per complet. Els infants viuen i veuen el Mundial d’aquesta manera; i saber que tanta gent d’arreu visita el seu país els fa feliços.
Què representa el mundial per a la gent popular del Brasil?
En un primer moment, i també durant el mundial hi ha hagut protestes d’una petita part de la població, denunciant el malbaratament de diners en la construcció de 12 estadis nous, fins i tot en llocs on, acabat el mundial, ja no serviran. Però el poble brasiler s’ha contagiat d’aquest esperit del Mundial i encara no ha pres la iniciativa per fer una protesta massiva. I quan juga Brasil … semblen desaparèixer tots els problemes que té el país.
Què passarà després del Mundial?
En certa manera ja ho apuntava en la resposta anterior. Deutes milionaris cauran sobre les espatlles dels més pobres, per pagar pels malbarataments d’aquest mundial. I després, la gasolina pujarà desorbitadament els preus, apareixeran nous impostos, els pobres seran fins i tot més pobres, i els pocs rics “s’engreixaran”, rient a esquena d’aquestes persones, que fins ara no han tingut la força ni el coratge per tombar aquests corruptes.
Els infants tenen l’oportunitat de veure els partits del Mundial?
En les dues faveles d’aquesta ciutat, a les cases, a les cabanes, pot faltar l’arròs, els fesols, el necessari per vestir, però el que no falta és un televisor i una antena parabòlica. És impressionant. Per a ells és un senyal de respecte i de consideració. Després envien els seus fills a recollir menjar a les escombraries. La resta de la ciutat aquí viu bé, la majoria són de classe mitja alta. Així que la majoria disposa de més d’un televisor a casa.
