Els missioners salesians expliquen que " el país no existeix, no hi ha llei i res funciona". Davant els problemes quotidians, els missioners salesians presents a Bangui, la capital del país, tenen una única preocupació: "Seguir atenent a la població que es refugia a les nostres instal·lacions".
En els humils barris de Galabadja i Damala, a Bangui, centenars de persones subsisteixen des de fa set mesos protegits pels missioners salesians. La majoria dels desplaçats són dones i nens que van arribar fugint de la violència que es va intensificar a la capital centreafricana el passat 5 de desembre.
Sense tenir a qui recórrer, amb un exèrcit en desbandada i atrapats pel foc creuat de dos grups armats, els Séléka i els ‘Anti-Balaka’, moltes persones es van refugiar en instal·lacions religioses. "Fins llavors no vam acollir a ningú perquè estaven a casa terroritzats. Fem de pares, de jutges, de metges i fins de carcellers per tal de prestar ajuda humanitària a la població", comenta Agustín Cuevas, missioner que porta 42 anys a l’Àfrica i que és el rector de Galabadja.
La comunitat de salesians de Galabadja, que des de fa anys s’ha esforçat a aixecar un petit oasi de serveis en aquest barri de l’extraradi, inclosos una escola i un dispensari mèdic, es va veure obligada a obrir les portes i acollir a la població desplaçada davant l’augment de la violència.
Els desplaçats a la presència salesiana no van ser els únics. En els edificis i les esplanades del complex de Galabadja va arribar a haver-hi fins a 22.000 persones que dormien amuntegades "als bancs i al terra de l’església", mentre fora el soroll dels trets i les explosions de granades i projectils de morters no cessava , explica el rector.
Actualment queden a la parròquia salesiana uns centenars de persones que provenen de les províncies i dels barris que més han patit. "El nostre esforç continua sent donar-los seguretat i empènyer a la normalitat en les seves vides", assegura Cuevas.
