Quan se li pregunta quina sensació té al marxar després de tant de temps a Conakry respon així:
“Marxo amb molta nostàlgia, amb una certa tristesa però també amb molta confiança i esperança. Set anys són molts anys, és una xifra simbòlica fins i tot a nivell bíblic . Set anys amb condicions de vida bastant difícils, en un barri que casi no té llum, on no hi ha una xarxa de distribució d’aigua, amb gent bastant senzilla però molt amable i acollidora. Sempre és bonic de començar alguna cosa nova, però al mateix temps és complicat de deixar-la, perquè d’alguna manera és com un fill de les teves entranyes, però al mateix temps que n’ets conscient, saps que l’has fet créixer, i que d’altres el faran créixer encara més”.
En Xec Marquès ha estat unes hores de pas per Barcelona abans de visitar a la seva família a Ciutadella de Menorca, i ha aprofitat per visitar l’ong VOLS – Voluntariat Solidari, entitat que s’ha implicat –amb el suport d’administracions públiques i obres salesianes de l’actual zona nord de la Inspectoria de Maria Auxiliadora i particulars – perquè el projecte “Suport educatiu, social i cultural pels joves més desfavorits de Conakry” sigui avui possible.
Tot i que el projecte es va iniciar el 2009 i era previst de finalitzar el 2012, s’ha allargat fins a principis de 2014, i en aquests moments ja és totalment operatiu.
En Xec va marxar a l’Àfrica l’any 1992, des de llavors ha estat a Costa d’Ivori, República Democràtica del Congo, Togo, Benín, Guinea Conakry, i en els propers mesos tornarà a Costa d’Ivori, concretament Duékoué, al costat del missioner Carlos Berro, entrevistat fa uns dies també.
