1. Com és un dia a la teva vida?
Doncs normalment, comença amb l’oració i l’eucaristia. Després revisar les previsions de cada dia i controlar la nostra presència a webs, xarxes socials. D’altra banda, en relació al treball al programa El Día del Señor de TVE, doncs realitzar els reportatges de les parròquies a les quals anem, escriure guions i editar els vídeos … La veritat és que cada dia és diferent, tot gira al voltant de la comunicació, però en diversos llocs i amb diferents públics.
2. Pots explicar-nos com vas sentir la crida a la vida religiosa?
Estudiava al col·legi Salesià de Puertollano, la meva ciutat natal, i allí vaig sentir parlar de Don Bosco, de ser salesià, de ser sacerdot, i preguntant-me què fer en la meva vida, vaig parlar amb salesians d’allà explicant-los que m’agradaria ser com ells …. I a partir d’aquí, a poc a poc en els anys de formació, anar fent un camí i descobrint la voluntat de Déu.
3. Quins han estat els teus referents vocacionals?
Doncs veuràs, alguns salesians que vaig conèixer a l’escola, eren els meus professors, estaven amb nosaltres en tot moment i es preocupaven de nosaltres. I és clar, Don Bosco: anar-lo coneixent, la seva manera d’actuar, les seves intuïcions, la seva passió per Déu, l’educació dels joves, la seva forma de ser …. Em van captivar.
4. Com veus els joves respecte de l’església?
És una realitat complexa. Crec que el món dels joves és molt ampli i hi ha moltes diferències entre ells. Veig en moltes parròquies, per exemple en les nostres, molts joves que col·laboren com a voluntaris, que es formen en grups, que volen conèixer el que l’Església ensenya sobre la vida, sobre les persones, i, especialment sobre Déu i l’evangeli. Hi ha molts joves entusiastes amb figures com el Papa Francesc, o els seus predecessors. Altres estan més allunyats, desconfien de l’Església, o del que ells pensen que representa l’Església.
5. Quin tipus d’estratègia creus que ha de desenvolupar l’Església per apropar-se als joves?
Em sembla que Don Bosco, i l’estil salesià, poden oferir alguna pista. Crec que és molt important, com ell feia i ensenyava, compartir la vida dels joves. Estar al seu costat, compartir els seus interessos, preocupar-se pel seu futur, ajudar-los a desenvolupar-se en tots els aspectes de la seva vida. I és important fer-los protagonistes. Els últims rectors Majors han insistit en dir als joves que ells són els protagonistes de la seva vida, de la seva història. Això hem de creure’ns-ho, i s’han de sentir acollits així en les intistuciones de l’Església, i en les nostres. I també, d’altra banda, fer propostes arriscades, convidar-los a fer coses grans. Fixa’t, Don Bosco els convidava a ser sants, gairebé res. Posar davant reptes importants a la seva vida, perquè se la prenguin seriosament.
6. Joves i Xarxes Socials un binomi que s’entén bé?
S’entenen molt bé. Les Xarxes Socials connecten amb la necessitat que tenim tots de comunicar-nos, reprodueixen, en els nostres dispositius, les xarxes de relació que tenim en la nostra vida de cada dia. Ens permeten estar en contacte, en connexió. I això és especialment important en el món dels joves. Ells són usuaris avantatjats, han nascut ja en un món on les xarxes socials són un espai més on es desenvolupa la nostra vida. Com tota realitat humana té els seus aspectes negatius. Cal saber estar, saber usar-les, fer un ús ètic i estètic de totes les possibilitats que ens brinda la tecnologia de la comunicació. Fent un ús que, sempre, respecti a la persona.
7. Com ha de ser la presència dels educadors salesians a les Xarxes Socials?
Doncs com a educadors i salesians. M’explico. Ja no es pot caminar discutint sobre el valor d’aquests espais, sobre si sí o si no. T’imagines algú discutint sobre la utilitat o no, l’ús o no, del telèfon? Però cal estar com a educadors, amb responsabilitat, aprofitant les possibilitats que se’ns ofereixen per interactuar amb altres, compartir informació i coneixement, i educant, especialment als adolescents i joves, a un ús responsable de les mateixes. I com salesians, és a dir, sent conscients que són un nou pati on estan, per on passa la vida de tants joves, fent-nos propers, recorrent al sistema preventiu, i també de l’afabilitat, esperit de família sense perdre de vista per què fem les coses: educar evangelitzant, i evangelitzar educant.
8. Què ha suposat per a la Congregació Salesiana el capítol general 27?
Un moment important ha estat l’elecció del Rector Major i el Consell General. A més, tota la reflexió sobre la necessitat i urgència de revitalitzar la nostra vocació, anar a les arrels, ja que és això el que ens demana Déu en cada moment de la nostra vida, i el que millor podem lliurar a la Família Salesiana i als joves.
9. De Don Bosco es deia que era signe i portador de l’amor de Déu als joves. Com creus que es pot fer vida avui aquesta afirmació?
Crec que posant a Déu en el centre de la nostra vida, de les nostres accions, de les nostres decisions. Mirar la vida amb els seus ulls, amb el seu cor. Això és una energia estupenda per enfrontar-se a la vida, per estar amb la gent, per a realitzar la nostra missió. Des d’aquí, un transparenta el que porta dins, i ho dóna als altres. Així, em sembla, es pot ser aquest signe de Déu enmig del nostre món. És clar, això no és fàcil. Som febles, tenim molt camí per recórrer. I viure amb alegria, amb optimisme, malgrat les circumstàncies.
10. Què suposa per a l’església la celebració del Bicentenari del naixement de Don Bosco? Doncs aquest Bicentenari és un do per a tota l’Església. Don Bosco és un regal per a tota l’Església. Els sants obren un corrent intensa que arrossega moltes persones a voler viure com ells ho van fer, a comprometre per les causes o la missió que ells van portar endavant, a viure la fe com ells la van viure. I Don Bosco és un sant original, modern, que va viure temps en molt sentits similars als nostres, i que atrau moltes persones per viure com ell ho va fer. Recordar-ho, dos-cents anys després del seu naixement, és una invitació per a conèixer-lo millor i viure com ell ho va fer. Em sembla que tots els cristians poden aprendre molt d’ell.
11. Quins reptes de futur penses que ha d’afrontar la Família Salesiana?
Crec que se’ns demana caminar cap a una major coordinació entre els diversos grups. Conèixer més, créixer en formació i abordar amb audàcia i imaginació això que definim com la missió compartida. I després, crec que hem de prendre més consciència que som un gran moviment, a favor dels joves, al mig de l’Església i de la societat. Som 30 grups! És una riquesa que podem oferir.
12. Fent un exercici d’imaginació. Què penses que diria Don Bosco a la Família Salesiana del segle XXI?
Seguiria llançant el repte dels joves. Ens urgiría, Ell que era expert en això d’anar a les perifèries (Valdocco a Torí, i els joves en la societat i en l’Església del seu temps ho eren), a anar cap a les perifèries avui, com el Papa Francesc. Ens demanaria que fóssim audaços en les obres, en les iniciatives, per arribar a quants més joves millor i mostrar-los que Déu els estima, que amb Jesús la vida té sentit, i que val la pena viure seguint el camí de l’Evangeli. I ens demanaria que seguíssim, cadascun des de la nostra vocació específica, buscant la manera d’ajudar els joves a construir la seva vida, el seu futur.
