Sóc salesià sacerdot consagrat a Déu per als joves. He nascut i viscut a Sevilla, al barri de la Macarena. La meva família està allí, encara que tenim sang de Galícia, Castella-la Manxa i fins a d’Argentina. Sóc andalús pels meus orígens però obert a totes les cultures, realitats, idees, persones…amb moltes ganes de seguir formant-me, coneixent i aprenent. M’encanta la cultura, llegir llibres de novel·la històrica, de ficció, de poesia…també intento estar el més actualitzat possible en teologia, especialment en pastoral juvenil i espiritualitat. Gaudeixo molt visitant museus, veient un obra de teatre, musical, escoltar música. La meva llista en spotify o en Apple music són prova de diferents estils que van del pop flamenc al rock, líric, opera o música meditativa per resar i elevar la meva ànima. En les meves estones lliures escric i tinc alguns projectes de llibres, entre ells un de novel·la juvenil sobre món fantàstics amb finalitats catequétiques (!) M’encanta també tot el que tingui a veure amb pastoral juvenil i especialment amb l’espiritualitat juvenil salesiana, on m’agrada investigar, estudiar i dissenyar possibles maneres de portar l’espiritualitat als joves. Llig molt sobre creixement personal, coaching, gestió d’empreses, innovació i per descomptat en comunicació. No dic que no mai si les meves tasques encomanades m’ho permeten per predicar, animar oracions o exercir el ministeri sacramental on ho necessitin. El món de la comunicació a més de ser el meu terreny formatiu és la plataforma des d’on m’agrada ensenyar i donar a conèixer les possibilitats educatives i pastorals donant xerrades a professors, salesians, animadors, pares…perquè les nostres comunitats educatiu-pastorals estiguin millor formades en comunicació. Fins ara, he dedicat moltes hores al diàleg amb joves, especialment amb els universitaris. M’encanta fer el camí de Sant Jaume, peregrinar, i prendre un gran cafè al costat d’una xemeneia en companyia de bons amics. Gaudeixo amb tots i també sofreixo molt davant les injustícies que ens envolten tots els dies, especialment quan afecten a la missió salesiana, a les famílies, als joves i la seva falta d’esperança…aquestes dades són algunes pinzellades que necessitarien de la misericòrdia dels quals em coneixen i que poden millor descriure’m i parlar de mi.

Com vas conèixer als salesians?

La meva família viu molt prop dels Salesians de la Stma. Trinitat (Sevilla) i amb 12 anys vaig poder entrar en 6è d’EGB en els Salesians. Després de molts intents finalment va haver-hi possibilitat d’entrar com a alumne a la casa que em va donar a conèixer a Don Bosco. El primer Salesià que vaig trobar i em va rebre, va ser D. Luis Cornello, que actualment és el rector de la Basílica de Maria Auxiliadora. Em va dir: “farem una bon vestit”. Era impressionant aquell col·legi. El tracte dels salesians, dels professors, les activitats que t’oferien. Els Salesians estaven al pati, a la classe, en les activitats de temps lliure, en els caps de setmana…sempre estaven amb nosaltres i ens oferien moltes activitats. Es preocupaven dels meus estudis i també de la meva vida espiritual. Donava gust parlar amb ells, bromejar, riure’s…em convidaven a la seva casa a berenar i també a resar.

Com vas sentir la trucada a la vida religiosa?

Va ser durant la celebració del Centenari de la mort de Don Bosco en 1988. Jo tenia 15 anys. Els Salesians es van fixar en mi per fer-me la proposta vocacional als 16 anys. Participava en l’Oratori Salesià com a animador, estava en grups de fe amb els meus companys i vivia molt tots els esdeveniments de la casa salesiana de la Stma. Trinitat. Dos salesians van estar sempre pendents de la meva inquietud que van detectar i es van atrevir a identificar-les: Don Alonso Vázquez que està ja en el Cel i D. Luis Cornello. Aquests dos salesians em van fer la proposta i a més d’ajudar-me a tenir una vida sacramental més regular amb la confessió i l’eucaristia, em van saber donar experiències de voluntariat on platejarme el que Déu volia de mi. Sóc un somiador!… em vaig plantejar per què no viure i ser com a Don Bosco. Volia i vull ser com ell. El de la vida consagrada o religiosa no sabia el que era. Després vaig aprendre el que significava ser religiós i consagrat: ser de Déu, ser totalment d’Ell, per poder ser pels altres. I això és el que segueixo aprenent com Salesià de Don Bosco cada dia. Un aprèn que quan fa els vots no està tot fet…, fa la professió religiosa i és l’inici d’un camí on cada dia intentes ser més de Déu i més para i pels joves. En aquesta tasca continue. Que Déu em segueixi donant forces!

Quin episodi de la vida de Don Bosco et crida l’atenció?

És molt difícil aquesta pregunta. Jo gaudeixo molt rellegint les Memòries de l’Oratori escrites per Don Bosco. Ara amb el recentment publicat llibre de les Fonts estic encantat amb la lectura. Destacaria el Somni dels 9 anys i especialment la famosa missa amb sabor a comiat que va tenir don Bosco en l’altar dedicat a Mª Auxiliadora en la recentment inaugurada Basílica del Sacre Cuore de Roma. Va ocórrer mesos abans de morir al maig de 1887. En aquest moment D. Bosco fa una relectura entre llàgrimes de la presència de Maria al llarg de la seva vida i en la missió salesiana. Pronuncia aquesta frase coneguda: Ella ho ha fet tot. Sóc molt sensible als moments marians de Don Bosco. I això distingeix també la meva forma de viure la meva vida salesiana. Mª Auxiliadora és molt important per a mi. Penso que sense la presència de Maria i la seva voluntat d’acompanyar-nos en la missió salesiana no s’entendria gens de la preocupació de Don Bosco pels joves més pobres. Don Egidio Viganó, VII successor de Don Bosco va dir una frase que sempre tinc present: “la vocació salesiana és inexplicable sense el concurs matern i ininterromput de la Mare de Déu”. Tots els matins juntament amb la meva comunitat ens consagrem a Ella amb una oració que comença “Inmaculada Verge Auxiliadora, mare de l’Església…

Què suposa per a tu ser director del Butlletí Salesià?

És una gran responsabilitat ja que és la revista de la Congregació Salesiana per tota Espanya. El Butlletí Salesià es publica en 54 nacions
. Depèn directament del Rector Major i té com a destinatari tota la gran Família Salesiana i amics de Don Bosco. Per a mi és una oportunitat la de ser Salesià des dels mitjans de comunicació i en concret des de la premsa escrita en paper i mitjans digitals. Aprenc tots els dies i tracte d’adaptar-me a aquesta nova forma de ser Salesià trepitjant el “pati de la comunicació”. La velocitat que han imprès les noves tecnologies i les xarxes socials fan que em qüestioni constantment quina notícia, quin esdeveniment ha de quedar subratllat en el Butlletí Salesià. Què volia aconseguir Don Bosco amb el Butlletí Salesià quan ho va crear en 1877? Donar a conèixer i portar endavant la seva missió de salvar als joves. Amb el Butlletí Salesià Don Bosco volia unir a tots aquells cors de bona voluntat que volguessin coneixent l’obra salesiana implicar-se amb ell en la tasca educativa i evangelitzadora. Així que actualitzar aquesta missió, ajudar a formar a la persona que llegeixi el BS, utilitzar les xarxes, servir a la veritat en la velocitat de les notícies i del món, arribar als joves i transmetre entusiasme salesià i unitat a tota la Família Salesiana…això és impressionant i per això estic entusiasmat de tenir aquesta nova missió.

Com veus als joves respecte a l’església?

Hi ha una gran varietat de tipus de joves. Veig en moltes persones d’Església un gran desig d’apropar-se a ells. Prova d’això és la nostra Família Salesiana. Encara que hi ha dades segons recerques que mostren indiferència, irrelevancia, intolerància…la veritat és que també ens trobem amb joves vinculats a l’Església. Quan he anat a Taizé (França), o veiem els nostres animadors dels centres juvenils o als joves que participen en diverses iniciatives dels nostres centres juvenils, o els milers de joves de les nostres cases que vénen a l’escola ens trobem amb un fenomen interessant que ens dóna esperança. Els cridaria “joves en cerca” més propi dels temps d’incerteses que vivim. Per això la trucada del papa Francesc a sortir dels nostres refugis no és una altra cosa que aprofitar el moment present per “repensar” una pastoral juvenil “en sortida, en èxode, en camí” per aprofitar quant de bé hi ha. Es necessiten moltes persones creients, amigues, properes, afectuoses capaces de posar-se al seu costat i caminar amb ells. De vegades prou molt poc perquè s’aviven les brases on crèiem que solament hi havia cendres. Sempre som a temps de sortir a la seva trobada.

Què creïs que els diria Don Bosco a la Família Salesiana actual?

És una difícil pregunta…crec que li diria el mateix que ell va escoltar en 1841 del seu director espiritual, confessor i benefactor San José Cafasso: “Camina i mira al teu voltant”. Aquesta expressió és una proposta espiritual, un itinerari de discerniment i d’acostament a la realitat en sintonia amb la exhortación del papa Francesc en “L’Alegria de l’Evangeli”. Com pot respondre la Família Salesiana local a la invitació “camina i mira al teu voltant”? Aquest any de la Misericòrdia pot ser el moment per aprofundir en les nostres reunions un itinerari espiritual, en discerniment que ens porti d’una banda a enfortir la nostra vida interior i d’altra banda a seguir caminant en cerca i proximitat dels joves que més sofreixen i estan sense esperança.

Disponible l’entrevista completa a la web dels AA.AA. de Salesians Pamplona.