El passat 17 d’abril, va tenir lloc el lliurament de Títols fi de carrera i Premis Extraordinaris en la Universitat de Zaragoza. En aquesta ocasió, van rebre el premi extraordinari de Llicenciatura en Filologia Anglesa, Laura Roldan i Sofia de Diego, exalumnes de Salesians Zaragoza. Aquest premi consisteix en un diploma acreditatiu i els dóna l’oportunitat de realitzar un màster completament gratuït per a completar la seua formació.
Entrevista a Sofia de Diego
P- Creus que t’ha ajudat haver estudiat batxillerat en un col·legi salesià?
R- Per descomptat. Estic molt agraïda per la formació rebuda en el col·legi, perquè va ser molt completa, tant a nivell personal com a acadèmica. Els valors que em van transmetre en el col·legi em van ajudar a créixer com a persona i a seguir esforçant-me per aconseguir allò que volia. Sobretot recorde el tracte personal, és alguna cosa que mai podré oblidar del col·legi. Encara que solament vaig estar estudiant allí dos anys, van anar dos anys que em van marcar. A més, d’alguna manera, em van orientar cap al que estic fent avui dia (Màster de professorat) i estic molt agraïda per açò.
P- Què recordes d’aqueixa etapa? dels teus professors? i del col·legi?
R- Recorde sobretot amb molt afecte a diversos professors, per la manera en què es preocupaven per nosaltres, els seus alumnes. Crec que són grans persones que em van marcar i agraïsc molt tot el que em van ensenyar. D’alguna manera també em van ajudar en el meu futur com a professora, ja que són un model de com vull ser quan haja de treballar amb alumnes. Eren persones properes i donaven el millor pels seus alumnes. Per aquest motiu els admire i els considere un model a seguir.
Del col·legi recorde totes les activitats culturals que fèiem. Una vegada vam fer un concurs de cuina en el qual cada persona portava alguna cosa que sabera cuinar i va ser molt bona experiència. També m’agradaven molt les obres teatrals que es realitzaven en el teatre del col·legi. Les instal·lacions en general també em semblen estupendes.
P- Pots explicar-nos què vas sentir quan et van donar el premi extraordinari? O quan et vas assabentar que t’ho anaven a donar?
R- Em vaig sentir molt agraïda, ja que és el reconeixement a un gran esforç. Aconseguir el premi extraordinari requereix moltes hores de dedicació a l’estudi i moltes hores de treball. Jo sempre he sigut una persona molt exigent i perfeccionista i mai m’he conformat simplement amb aprovar, que hauria sigut el fàcil, així que m’he exigit molt, ja no solament durant la carrera, sinó al llarg de tots els meus estudis, i aquest premi és la culminació a tot aquest esforç al llarg de la meua vida. Em sent molt orgullosa.
P- Quins plans de futur tens?
R- El meu desig ara mateix és treballar, almenys durant un any, a Regne Unit, i per a açò he sol·licitat una beca d’Auxiliar de conversa, i estic pendent de saber si me la concedeixen o no. De totes maneres, el meu desig és treballar ací a Espanya fent classes d’anglès. També em vull seguir formant i vaig a realitzar un Màster de traducció audiovisual, que compaginaré amb el treball.
