El passat 3 de maig es complien 135 anys de la visita de Don Bosco a la casa de Martí-Codolar. Ell havia arribat a Barcelona a mitjans del mes d’abril de l’any 1886 amb una finalitat molt concreta: recaptar fons per acabar algunes de les seves obres més emblemàtiques, la construcció de la basílica del Sacro Cuore a Roma i acabar un parell d’escoles d’arts i oficis a Itàlia i França, on s’ensenyava als nois de famílies humils un ofici perquè es poguessin guanyar amb dignitat el pa i es llauressin un futur.
La seva estada a la ciutat va ser de gran impacte per a la gran majoria dels seus habitants, portant el seu missatge i una vivència evangelitzadora i assistencial, atenent els membres de la burgesia catalana i als treballadors i nois de la ciutat que l’aclamaven pels llocs per on passava, i creant una gran conscienciació d’atenció i ajuda cap als més necessitats.
Aquell dia es va realitzar la famosa foto en què es veu Don Bosco envoltat de la família, dels membres de la burgesia catalana, però sobretot dels seus estimats nois de l’escola dels tallers de Sarrià, i que ha donat la volta al món estant en la majoria de les cases salesianes.
Amb motiu d’aquesta efemèride, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Mons. Juan José Omella va realitzar una visita a la comunitat i es va fer una foto al mateix lloc on s’havia fet la famosa foto de Sant Joan Bosco. El senyor Cardenal va dirigir unes paraules de gratitud pel fruit que havia donat la llavor plantada pel fundador de la congregació salesiana, i va animar a continuar amb les activitats teològiques-pastorals i la tasca d’acollida de les persones amb necessitats.
Va afirmar que les accions que es feien a la casa són un motiu d’estímul i lliurament, d’obertura i creativitat educativo-pastoral i complien a la perfecció el lema de la casa: Troba’t a Mártico (troba’t a Martí-Codolar). Desitjant que tothom tingués l’oportunitat de gaudir en la seva vida el que després puaba la casa: sentit d’acollida, de pau, de silenci, i resposta positiva a una societat que està necessitada de recessos de pau que afavoreixin la reflexió, l’estudi , la creativitat i el veure l’altre com algú que ens pot enriquir amb la seva visió i manera d’afrontar la vida i el futur.
