MC 10,17-30
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.» [Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]
L’Evangeli ens parla ben clar: Déu ens vol lliures de tot el que ens lliga.
No és que la santedat sigui patrimoni dels pobres, però l’Evangeli té paraules dures amb la riquesa i els diners, ja que ens treuen la llibertat per veure, jutjar i actuar com cal davant els problemes dels germans necessitats.
No és fàcil ser lliure i fer el bé quan els nostres braços estan ocupats en protegir i tenir cura del que anem acumulant.
Quin lloc ocupen els diners en el “ranking” dels meus valors i preocupacions? Un lloc adequat, sotmès als valors?
El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en treu profit. Tot això també és en va. Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho. El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt; però el ric, de massa tip, no pot dormir”.
Ec 5, 10-12
Altres Paraules m’hi ajuden
Herminio Otero “Parábolas en son de paz”
Un home ric i emprenedor es va horroritzar quan va veure a un pescador tranquil·lament reclinat al costat de la seva barca mirant el mar i fumant plàcidament la seva pipa després d’haver venut el peix.
-per què no has sortit a pescar? –li va preguntar l’home emprenedor.
-perquè ja he pescat força per avui – va respondre el plàcid pescador.
-per què no pesques més del que necessites? –va insistir l’industrial.
-i què faria amb això? –va preguntar el pescador.
-guanyaries més diners -va ser la resposta – i podries posar un motor nou i més potent a la teva barca. I podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Guanyaries el necessari com per comprar-te unes xarxes de niló, amb què trauries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques… i fins a una veritable flota. Llavors series ric i poderós com jo.
-i què faria llavors? – va preguntar novament el pescador.
-podries seure’t i gaudir de la vida – va respondre l’home emprenedor.
-i què creus que estic fent en aquest precís moment? –va respondre somrient el plàcid pescador.
