VIURE A FONS | CICLE B – II DIUMENGE D’ADVENT

4 diciembre 2023

MC 1,1-8

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Prepareu una ruta al Senyor

Hi ha alguna cosa nova i sorprenent en aquest profeta. No predica a Jerusalem; viu apartat del temple; no pertany als notables del poble.
Ell és al desert i així se’ns el presenta, com “la veu d’un que crida en el desert”, és a dir, en el silenci i la soledat. Certament que és el millor lloc per iniciar una ruta de conversió a Déu tot preparant el camí de Jesús.

“L’home, diu el filòsof, és l’ésser que es converteix”. Ser persona és saber transformar-se, fer-se, construir-se…, perquè tot això és el que vol dir “convertir-se”! I, si volem fer-ho amb una mica de dignitat, necessitem:

Primer de tot, el “silenci”, el desert del que ens parla l’Evangeli. Només en la soledat interior podrem escoltar “la veu d’un que crida en el desert”, la veu que ens guia indicant-nos la direcció cap a on ens hem de dirigir. Perquè qui no sap on va, arribarà a un altre lloc. Només en el silenci s’escolta la veu de la consciència, que és la veu de Déu.

Després, haurem d’espavilar-nos per tal d’encertar en els “mitjans” que ens permetin aquell… “prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes”. No és qüestió de quatre retocs a la nostra vida, no es tracta només d’un posar-se al dia, ens cal aplanar les nostres rutes, ens cal una “conversió” radical i ferma de tota la nostra vida.

A Jesús només se’l pot seguir en estat de “conversió”. Necessitem la fortalesa de voluntat per alimentar una veritable “conversió sostinguda”.

Pistes per a la reflexió:
Enmig de pujades, baixades, desnivells, corbes, obstacles i tants entrebancs…, es fa difícil, molt difícil caminar. I en la meva vida, he de reconèixer que hi ha una mica de tot això.
L’advent és una bona oportunitat per saber amb eficàcia aplanar les rutes que hi ha dins la meva persona. M’he de preguntar molt seriosament:

– Quins barrancs hi ha dintre meu que sens falta he de reomplir?
– Quines muntanyes tinc en el meu caràcter que em cal abaixar?

Dóna’ns, Senyor, la teva llum

Dóna’ns, Senyor, la teva llum. Que puguem caminar atents a la teva Paraula i puguem veure la vida de Jesús en el nostre interior.

Dóna’ns, Senyor la teva llum, la llum de la teva pregària. Que aprenguem a descobrir la voluntat del Pare en nosaltres.

Dóna’ns, Senyor, la teva llum, la llum de la teva fortalesa. Que aprenguem a no ser indiferents en les situacions que ens envolten.

Dóna’ns, Senyor, la teva llum, la llum del teu discerniment. Que aprenguem a mirar la vida trobant sempre allò nou del teu Evangeli.

Dóna’ns, Senyor, la teva llum, la llum dels teus passos. Que la nostra vida sigui un reflex de la teva presència i que ens faci brillar el rostre amb la teva joia.
Amén

“Construir-se (convertir-se) un…, és re-construir el món”

El nen de cinc anys està enredant i no deixa fer feina a son pare. El pare té una idea, arrenca un mapa del món d’una revista, l’estripa, pren un rotllo de celo i ho dóna tot a son fill dient: “Mira fill, com t’agraden tant els puzles, aquí tens el món a trossos perquè el reconstrueixis”.

No passen sinó cinc minuts i, tot fet! No pot ser, impossible. “Fill, si tu no saps com és el món, com t’ho has fet?”
“Molt senzill, papa, quan arrencaves el full he vist que per l’altra banda hi havia un home i aquest sí que sé com és. He reconstruït l’home i així, quasi sense voler, he arreglat el món”.

Si vols fer un món millor, comença per tu mateix.

Si quieres hacer un mundo mejor, empieza por ti mismo.
id=41