El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.» Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Destaca la senzillesa d’aquests elements escollits per Jesús per restar amb nosaltres per sempre. Dos elements carregats de valor simbòlic que Jesús utilitza per convertir-los en memorial de la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció, en identificar-los amb el seu cos i la seva sang.
Fem present Déu en les nostres vivències i accions?
Sovint tenim la impressió que som nosaltres els qui us busquem i anem cap a vós; però, de fet, sou vós el qui veniu a nosaltres i us doneu totalment per amor.
M’ho doneu tot, sense exigir res a canvi.
Només desitgeu que us estimi com a germà i que estimi el Pare del cel i els germans de la terra.
Que cada vegada que us aculli en l’Eucaristia em comprometi a viure la comunió amb vós, amb el Pare i amb els germans, perquè, així visqui millor l’aliança nova, que m’ajudarà a realitzar, ja aquí a la terra, l’aliança eterna d’amor que viurem en el cel.
El que més es valora avui dia és l’equilibri psíquic i espiritual, efecte d’una causa absoluta en si mateixa: Déu Amor.
La lletra escrita a les Sagrades Escriptures és relativa en sí mateixa, perquè està condicionada per la història i la cultura. Jesucrist és la Paraula de Déu, vida i eficaç.
Francesc Casanovas i Martí
