Jesús era un dia envoltat de gent. S’hi van presentar a fora la mare i els germans. En l’època de Jesús es deia germans a tots els cosins i la família propera. Com que hi havia molta gent dins de la casa, ells van avisar perquè Jesús sortís.
Però quan un amic li va dir a Jesús «Escolta, surt corrent, que són fora teva mare i els teus germans», Jesús va contestar:
«¿Qui són la meva mare i els meus germans?» Tots el miraven una mica sorpresos, perquè pensaven: doncs home, Maria i la resta de la família, no?
Jesús els digué: «Mireu, la meva mare i els meus germans són qualsevol que compleixi la voluntat de Déu. Aquest és el meu germà, i la meva germana i la meva mare». I amb això, el que els volia dir és que fer el que Déu vol és més important fins i tot que la pròpia família.
Que es faci la teva voluntat, Senyor! En tantes persones que no conec …
Que es faci la teva voluntat, Senyor! A la meva escola i en els meus estudis …
Que es faci la teva voluntat, Senyor! En els meus jocs i els meus somnis …
Que es faci la teva voluntat, Senyor! En el camp i a la ciutat …
Que es faci la teva voluntat, Senyor! A cada moment i en cada racó.