NARRADOR: En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes.
DEIXEBLE 1:Per què ens manes anar de dos en dos i no tots junts?
JESÚS: Els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat.
DEIXEBLE 2: I per què ens dius que només portem per al camí un bastó?
DEIXEBLE 1: I què menjarem?
JESÚS: A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.
DEIXEBLE 2: Ja entenc, ens vols dir que la gent d’allà on anem ens ajudaran. Però, si no ens ajuden, que marxem.
NARRADOR: Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.
Els va dir que no necessitarien res més, perquè els rebrien bé, però si algú els tractava malament, que se n’anessin d’allà.
perquè ens has triat per anunciar la teva bondat i amor.
En aquesta missió no ens envies sols, sinó que a més de venir amb nosaltres
ens dones la companyia d’un germà amb qui viure l’aventura
d’anunciar el teu evangeli.
Acompanya’ns en aquesta missió que ens encomanes
i ajuda’ns a ensenyar el millor de Tu.
