NARRADOR: En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren:
NEN 1: Mestre, quan hi heu vingut, aquí?
JESÚS: Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.
NEN 2: Què hem de fer per obrar com Déu vol?
JESÚS: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.
NEN 1: Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”».
JESÚS: Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.
NEN 2: Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.
JESÚS: Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.
Que amb la teva paraula ens alimentes cada dia
del pa de la vida per a fer-nos créixer en l’amor.
Concedeix-nos que el teu missatge porti al nostre cor
per a perquè nosaltres ho fem arribar a uns altres. Amén.
