ESP CAT/VAL
diumenge, 22 d'octubre de 2017
Cap ésser humà és il·legal
- Per: Xavier Torregrosa Escoda
08/05/2017 - 781 Visites


Article d'opinió de Xavier Torregrosa Escoda.

Cada últim dimarts de mes, a València, ens concentrem en la coneguda com a “Porta blava” del CIE de Sapadors a fi d'exigir el seu tancament.

Les sigles CIE responen a “Centre d'Internament d'Estrangers” que són espais on es priva de llibertat a persones migrants per a procedir a la seua expulsió. Se'ls tanca fins a un màxim de seixanta dies en condicions veritablement lamentables. L'únic requisit per a acabar en un CIE és ser estranger i mancar de permís de residència, el que vulgarment es diu “papers”.
 
Aquests centres són part d'un entramat buro-repressor contra les persones migrants. L'existència d'aquests espais ha sigut durament criticada tant per ONG que es dediquen a l'ajuda de persones migrants com per part d'organismes públics com el Defensor del Poble espanyol o el Síndic de greuges així com per part d'administracions locals i autonòmiques que han mostrat la seua disconformitat al fet que aquest tipus de centres es trobe en el seu territori.

Hi ha vuit Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya, quasi quatre-cents en la Unió Europea i un d'ells en la ciutat de València, al barri de Monteolivet-Sapadors. Aquest CIE es va construir a la fi dels anys noranta i té una capacitat per a cent cinquanta-sis persones. S'han denunciat nombrosos casos de maltractaments a interns en aquestes instal·lacions. Des de fa quasi set anys nombrosos col·lectius socials s'ajunten sota un “paraigua” comú anomenat “Campanya pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers” i el seu objectiu és el seu tancament i la fi de les deportacions. Aquesta campanya de la qual forme part té dues comissions, una és la que s'encarrega de fer visible l'existència d'aquests centres i l'altra és la d'acompanyament. La seua funció és acompanyar a les persones en el seu tancament intentat cobrir algunes de les seues necessitats, sempre sabent que qui té la potestat de canviar la seua situació és el Ministeri de l'Interior que és de qui depenen aquests centres.

Les condicions dels CIE són lamentables. D'entrada, als estrangers se'ls priva de llibertat fins a seixanta dies per una falta administrativa (no tenir “papers” no és un delicte, és una falta administrativa). Dormen en cel·les de fins a vuit persones, sense bany. No tenen possibilitat d'anar al bany a la nit. Els interns es queixen que, per exemple, l'aigua de la dutxa en hivern està congelada i a l'estiu ix bullint. Que no se'ls proporciona suficient roba interior, doncs si ningú va visitar-los estaran amb la mateixa roba, també la interior, el temps que estiguen tancats en el CIE. Que el CIE és un espai on no hi ha gens que fer durant el temps que un està tancat i que no saben el que serà d'ells ni quan, ni com seran expulsats d'Espanya.

En aquests centres la situació de les dones és veritablement més dramàtica. En estar tancades se suma el que elles no estan en les mateixes condicions que els homes, doncs elles han de netejar les seues cel·les perquè el servei de neteja del CIE no ho fa amb aquestes cel·les. Tampoc se'ls subministra suficient roba ni productes d'higiene íntima. Per si faltava alguna cosa, encara que tenen un pati propi, aquest no s'utilitza i han d'anar al pati dels homes, en l'espai dels homes.

Un llarg reguitzell d'arguments valdria per a exigir el tancament dels CIE, que ens recorden a espais passats de temps passats, o potser no tant, on s'amuntegaven persones que tenien en comú el ser diferents a qui els tancava. Però l'argument que més em mou és que tots som fills de Déu i que, com a fills de Déu, som germans, així que no podem tenir germans de primera i germans de segona categoria que, per no haver nascut on nosaltres, els tractem d'aqueixa forma.

Amb els Centres d'Internament d'Estrangers no acaba la repressió a la qual s'enfronten les persones migrants. La pròpia Llei d'Estrangeria és bona mostra d'aqueixa repressió o buro-repressió. Per a aconseguir l'anhelat “Permís de residència” (eufemísticament anomenat “papers”) per a poder treballar, cal estar tres anys empadronat i després d'aqueix temps cal demostrar arrelament i aconseguir un contracte de treball. Una vertadera carrera d'obstacles. Una carrera d'obstacles que no li la desitjaria ni al meu pitjor enemic així que molt menys al meu germà.
 
 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

La Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora celebrarà el proper 21 d'octubre, a les 11:00, a la Santa ...
L'Associació d'Antics Alumnes de Don Bosco de Salesians Trinidad organitza la II edició del certamen ...
L'Associació Cultural San Ignacio, a través dels salesians de Puerto Rico, aportarà d'aquesta manera ...
Alba Miquel Molina, alumna de Salesians Sant Joan Bosco de València
En la seua trobada amb educadors d'escoles i centres socials a Brasil
Aquestes reunions compten amb la visita de Francisco José Pérez, Delegat Inspectorial de Pastoral Ju ...
 
Notícies Opinió

Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
2

oct

Article d'opinió de Pedro Ignacio Frare publicat en Dabar.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes sobre la missió de la família.
2

ago

Article de opinió del salesià Josan Montull.
Article publicat a Odisur sobre la figura de don José Gálvez Ginachero.
Editorial publicada per l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
Article d'opinió del salesià Vicente Serrano Enguix.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat