ESP CAT/VAL
divendres, 22 de setembre de 2017
"Al camp de refugiats també ha ressuscitat"
- Per: ANS
17/06/2017 - 107 Visites


Missatge del Rector Major després de la seva visita al Camp de Refugiats de les Nacions Unides a Kakuma (Kenya).

He vist, enmig d'un immens sofriment, als salesians que tenen oberta una casa d'esperança, de consol, de convivència i d'educació.

Avui desitjo compartir-l'impacte que he sentit després de viure una profunda experiència humana. Es tracta de la visita que he pogut realitzar, juntament amb altres salesians, al Camp de Refugiats de les Nacions Unides a Kakuma (Kenya). Ha estat fa una setmana. Suposo que comprenen que la visita a un camp de refugiats sempre impacta profundament. A això s'afegeix una motivació molt particular i important. És la següent, volia estar a prop no només dels refugiats de Sudan del Sud, Rwanda, Burundi i Congo, entre d'altres, sinó també poder saludar i abraçar els meus germans salesians, en aquesta bella comunitat en què cinc salesians de Don Bosco ( de Tanzània i de Kenya) comparteixen la vida amb aquestes 150.000 persones, molts d'ells nens, nenes i joves. La comunitat viu al mig del Camp de Refugiats, des de fa ja molts anys. És una cosa inusual però així ha estat i així segueix, no només permetent sinó propiciant el comitè responsable de les Nacions Unides, perquè l'obra salesiana és un important element generador de convivència, sociabilitat, educació i formació. Els seguiré explicant el per què d'això.

En arribar a la ciutat de Kakuma, molt a prop de la frontera amb la sofrent Sudan del Sud, avui immersa en conflictes tribals interns molt forts, un es troba al mig del poble de Turkana, un poble d'uns 340.000 habitants que viuen en aquesta zona del nord-oest de Kenya, zona molt seca i d'altes temperatures. Passat un riu totalment sec s'arriba al camp de refugiats de les Nacions Unides, on viuen més de 150.000 persones. En aquest camp es troben les més variades races i tribus, les més variades costums i diverses confessions religioses. I enmig d'aquesta diversitat els nostres germans salesians de Don Bosco aconsegueixen ser, per a molts d'ells, el que va ser don Bosco per als seus joves de Valdocco. Allà vaig trobar un altre Valdocco, aquest cop del segle XXI i amb trets totalment africans.

Més de 250 joves van diàriament a la senzilla escola de formació professional en la qual amb l'ajuda d'alguns instructors i els nostres mateixos germans salesians, s'aprèn un ofici: obra, instal·lacions elèctriques, electrònica, treball en fusta i altres elements, administració, secretariat etc. En definitiva senzilles professions que poden permetre a aquests joves, una vegada que abandonen el camp quan es donen les condicions de pau i de supervivència allà on volen anar, perquè puguin portar 'a la motxilla' alguna cosa que els permeti viure dignament.

Diàriament es fa el menjar allà mateix per a aquests centenars de joves i altres persones. Els aliments vénen proporcionats en la seva major part per les Nacions Unides que garanteix tots aquests serveis. Compartim el menjar amb aquells joves. Es menjaven uns tremends plats d'arròs amb veritables ganes i amb un gran somriure. M' ensenyaven els seus petits tallers i el que estaven aprenent. La gran majoria d'elles, i d'ells eren gairebé joves adults més que adolescents.

Vaig sentir realment que aquella casa era una veritable escola que prepara per a la vida. Aprenen una senzilla professió, però no val menys, sinó tot el contrari, el que s'aprenen en la quotidianitat de cada dia pel que fa a conviure en la diversitat, a viure en pau, a sumar esforços, a valorar la diferència, a respectar totes les opinions i expressions culturals i religioses.

Vaig tenir l'oportunitat de saludar la dama responsable de Nacions Unides en relació amb l'obra salesiana. Va venir a acompanyar-nos i vam compartir el plat d'arròs. Em vaig sentir molt content en escoltar dels seus llavis que valoraven tantíssim la presència dels nostres germans i aquesta col·laboració (partenariat) que s'està duent a terme entre Nacions Unides i la Congregació Salesiana a aquest lloc del món. Jo també els vaig agrair que ens permetin treballar allà al mig d'aquells joves. Perquè a més no és una tasca assistencial o de supervivència. Pot ser-ho a l'inici, quan arriben desvalguts, però després es transforma, com ja vaig dir, en un preparar-se per la vida en un futur més o menys proper.

I vaig gaudir molt de l'alegria de la casa i de l'ambient. Els joves se senten realment a casa a les moltes hores que hi són. I a més no estem sols, per més que només la comunitat salesiana viu al camp de refugiats i cap altre que no sigui pròpiament refugiat. Ha estat una alegria sentir la proximitat del jove Bisbe. Hi ha una sintonia total i està garantida la col·laboració en tot moment, així com amb una comunitat de religioses d'un Congregació amb qui, també des de fa anys, vam compartir missió a Turkana.

El somni és el d'arribar a tenir una segona comunitat salesiana, però aquesta segona no ja en el camp de refugiats sinó en territori Turkana -passat la llera seca del riu-, i, quan sigui possible, seguir ampliant  l'escola de formació professional en extensió i nivell, perquè també serveixi als joves Turkans.

Al mateix temps la comunitat atén una parròquia catòlica en el camp de refugiats i nou capelles (ja que poden imaginar-se la gran extensió de territori per a una població així). I en aquesta cura també de la fe de les persones que ho demanen, o que tenen cura de la seva Fe en el Senyor Jesús, un sent que realment la Pasqua ha esdevingut també al Camp de Refugiats, perquè Jesús ressuscita per a tots, i especialment per als útlims, els més pobres, els desplaçats i ignorats d'aquest món.

Jo vaig tornar. Tots ells es van quedar allà, però vaig venir amb el cor ple d'aquesta alegria d'haver tocat amb les meves pròpies mans com enmig de la pobresa hi ha tanta Humanitat i tanta Presència del Déu de l'Amor.

Els desitjo tot el millor i que mai perdem la sensibilitat davant joves, dones i homes com aquests que ens van tractar com a amics i germans.
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

Funcionalment comencen a treballar conjuntament per àrees a l'espera de la fusió jurídica que portar ...
Enviament de Salesians i Filles de María Auxiliadora en resposta a la trucada missionera
La casa salesiana de Rota comparteix reconeixement amb Manuel Helices Ramos "Vilela" i la Hermandad ...
El dissabte 16 de setembre va tenir lloc la reunió anual de les Comissions de Pastoral convocades pe ...
 
Notícies Opinió

Editorial de l'Agència de Notícies Salesianes sobre la missió de la família.
2

ago

Article de opinió del salesià Josan Montull.
Article publicat a Odisur sobre la figura de don José Gálvez Ginachero.
Editorial publicada per l'Agència de Notícies Salesianes (ANS).
Article d'opinió del salesià Vicente Serrano Enguix.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
Article d'opinió del salesià Josan Montull.
8

may

Article d'opinió de Xavier Torregrosa Escoda.
ver más
 

Dosatic S.L. © 2017
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat