Per ANS
Publiquem avui la segona part de l’entrevista que el Rector Major, el pare Ángel Fernández Artime, ha concedit al quotidià espanyol El Correo de Andalucía. Els temes abordats van de les emocions personals en el moment del seu nomenament, al futur de la Congregació i de l’Església, del paper dels joves per a l’evangelització al perfil del salesià per als joves d’avui.
Què va sentir el dia que el van nomenar Rector Major?
Vaig sentir que em sobrepassava, vaig sentir que no havia de ser jo, sentia que molts altres salesians presents en el Capítol General 27 podrien prestar aquest servei amb molta més capacitat. Mai em vaig imaginar que això podria succeir, no ho esperava en absolut. I no obstant això, una vegada que era més que evident que l’elecció dels meus germans salesians es posava sobre mi aquell 25 de març de l’any 2014, en un moment de senzilla oració veritablement creient i confiada em vaig ‘abandonar’ al que pogués ser. I puc assegurar-vos que em va inundar una gran Pau que m’acompanya fins al dia d’avui. He de confessar-los que encara avui segueixo preguntant-li al Senyor en l’oració personal per què per mitjà de la mediació dels meus germans salesians en el Capítol, la seva ‘mirada’ es va posar sobre mi ?. I ho deixo aquí. En el silenci confiat.
On creu que hi ha el futur de l’església?
En la meva pobra opinió, he de dir que el futur de l’Església està en Déu, en l’autèntica vivència de l’Evangeli de Jesucrist. Està en una Església dels pobres i per als pobres. El futur de l’Església està lluny de totes les temptacions de poder. El futur de l’Església passa a través de l’anonimat de tants laics, consagrats, i sacerdots que segueixen donant la vida a la senzillesa i el quotidià. Sens dubte, el futur de l’Església està en seguir respectant al màxim la dignitat de la dona. En definitiva, és el que ja sabem, encara que de vegades, o no poques vegades sigui incòmode per a tantes orelles que l’escolten. No puc deixar de dir i reconèixer que el Papa Francesc no fa altra cosa més que convidar-nos a viure l’Evangeli amb la coherència pròpia de creients tocats per la conversió a Jesucrist. I quantes vegades resulta incòmode per ser senzillament Pastor amb la mirada de Déu.
Quin ha de ser el paper dels joves en l’evangelització?
Ho diré apel·lant a Don Bosco; qui va fundar una Congregació a partir dels mateixos nois als quals ajudava a madurar. Arribat el moment els va proposar fer el mateix tots junts, per a «la salvació pròpia i el bé dels seus companys». En definitiva, els proposava ser autèntics evangelitzadors i apòstols d’altres nois. Personalment crec moltíssim en la força dels joves per a tot. I tant de bo confiéssim més en el que ells poden fer en el nom de Jesús.
Què opina del paper d’evangelització a través de les Germandats i Confraries salesianes?
És una realitat preciosa, particularment en el sud de l’Espanya salesiana, però també en altres llocs. Pel que conec, són una boníssima aportació des del carisma salesià a l’evangelització en el camp de la religiositat popular, que ha estat un veritable antídot al creixent secularisme. Un espai de compromís eclesial on el laïcat té un gran protagonisme. Valoro molt el camí que estan fent en la formació dels grups joves amb una gran vitalitat, i també en l’atenció als més pobres. Animo als meus germans salesians a seguir acompanyant amb zel pastoral la formació i l’espiritualitat d’aquestes Germandats i Confraries i a continuar aprofundint en la seva identitat salesiana.
Creu que corre perill la Congregació per la pèrdua de vocacions sacerdotals que estem tenint?
Sincerament NO. És cert que només parlo i he de parlar de la realitat que conec; dels 14.500 salesians de Don Bosco presents en 134 nacions, pertanyents a 90 províncies religioses. La nostra Congregació Salesiana es veu beneïda cada any amb uns 450 novicis a tot el món. És un gran do. Al mateix temps he de dir que la realitat vocacional a Europa és també molt pobre per a nosaltres. Però la vida de la Congregació no es mesura a través del nombre sinó de la fidelitat dels salesians de Don Bosco al carisma rebut en el nostre fundador sant Joan Bosco. Mentre la Congregació sigui fidel a aquest carisma amb una predilecció pels nois i joves més pobres i necessitats, els últims, els més humils, i això dut a terme en el nom de Jesús, la Congregació no corre cap perill. Podrà canviar l’organització, el color de la pell, les zones geogràfiques, però el carisma estarà assegurat. És a dir, el futur de la Congregació i fidelitat al carisma van de la mà.
Com ha de ser el Salesià d’avui en dia?
He de dir-vos que aquest va ser el tema del Capítol General 28 celebrat a Torí-Valdocco entre febrer i març. I la resposta és: un salesià que sigui home de fe, feliç amb la seva vida i vocació, capaç d’escoltar, dialogar i anar a la trobada dels joves d’avui. Un salesià que tendeix ponts, que és capaç d’acompanyar els processos de creixement dels nois i joves. Un educador en la fe que posi en llibertat el que a nosaltres ens omple de sentit. En definitiva, persones que vulguin oferir i compartir el que som i el que ens constitueix com a consagrats i creients.
Com a Rector Major, Què espera de la Congregació en els propers anys?
Espero que siguem tot això que acabo de dir i que, a la finalització dels propers sis anys, si Déu em dóna salut, jo pogués dir-li a Don Bosco alguna cosa així: «Estimat Don Bosco, aquesta és la Congregació que et presento després de dotze anys. Hem fet el millor que hem sabut i pogut, en nom de JESÚS i en favor dels joves. Tant de bo et reconeguis en ella. Si és així, haurà valgut la pena «.
Per concloure Quin missatge li agradaria enviar a la Família Salesiana d’Espanya?
Amb molt de gust vull transmetre un doble missatge. El primer a tantes persones que em podran llegir i que no tenen res a veure amb la Família Salesiana ni d’Espanya ni d’Andalusia, però que veuen amb simpatia la figura de Don Bosco, o al menys amb curiositat. Els hi dic que segueixin creient que al món hi ha gent bona, molta gent bona, com sens dubte ho són ells, i com ho intentem ser els salesians de Don Bosco malgrat totes les nostres limitacions. I que se sumin a tanta gent que transmet esperança i no negativitat. Que el món és més habitable amb persones així.
I a la Família Salesiana d’Espanya i d’Andalusia els dic que em sento molt orgullós d’aquesta família religiosa que som: senzilla, però fresca; amics de la gent i que volem fer el bé. Una família de Don Bosco que creu en els joves i els demano que segueixin creient en aquests mateixos joves, els de carn i ossos que veuen cada dia. Els dic que transmetin a la gent que hi ha motius per a l’esperança i que junts, sumant entre tots podem seguir fent alguna cosa bona. Els dic que Don Bosco ens va somiar i fundar no per centrar-nos en nosaltres mateixos sinó per ser família de portes obertes, de manera que la gent pugui dir que aquí, on estan aquests ‘de Don Bosco’ hi ha gent bona que, si no us pot ajudar en cada moment i per a tot, all menys t’acullen, t’escolten i t’acompanyen.
I els diria que la nostra fortalesa està en ser família, en ser per als altres i en ser el que som en el nom del Senyor. I afegeixo una mica més: Que seguim creient com Don Bosco que Ella, la Mare «ho ha fet tot» i ho segueix fent.
Els meus millors desitjos per a tots els lectors juntament amb el desig d’un bon i Santa Nadal.
Font: El Correo de Andalucía
