NARRADOR: Va sorgir un home enviat per Déu, que es deia Juan: aquest venia com a testimoni, per a donar testimoni de la llum, perquè tots creguessin per mitjà d’ell. No era ell la llum, sinó el que donava testimoni de la llum. I aquest és el testimoniatge de Juan, quan els jueus van enviar des de Jerusalem sacerdots i levites al fet que li preguntessin:
LEVITES: Tu qui ets?
JUAN: Jo no soc el Messies.
LEVITES: Llavors, què? Ets tu Elías?
JUAN: No ho soc.
LEVITES: Ets tu el Profeta?
JOAN: No
NENS: Però que pesats!
LEVITES: Qui ets, perquè puguem donar una resposta als quals ens han enviat? Què dius de tu mateix?
JUAN: Jo soc la veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com va dir el profeta Isaïes.
FARISEUS: Llavors, per què bateges si tu no ets el Messies, ni Elías, ni El Profeta?
JUAN: Jo batejo amb aigua, enmig de vosaltres hi ha un que no coneixeu, el que ve darrere de mi, i al qual no soc digne de deslligar la corretja de la sandàlia.
NARRADOR: Això passava en Betània, en l’altra riba del Jordán, on Juan estava batejant.
Joan el Baptista no va tenir por a dir que no era Jesús,
Ajuda’m a mi a preparar el camí per a Jesús
com va fer el.
I així estar cada dia més preparat per a viure el Nadal
ple de l’Amor més gran.
