Evangeli MC 4,26-34
NARRADOR: En aquell temps, Jesús deia a la gent:
JESÚS: Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.
NEN 1: És veritat, jo això ho faig amb la meva mare i en el col·le. Posem unes llavors, amb cotó en un got i al cap d’un temps creix i surt el fruit.
NEN 2: Jesús ens pots explicar alguna cosa més del que ens vols explicar?
NARRADOR: Va dir també:
JESÚS: A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria?
NEN 1: Doncs no ho sé… ¿ens dónes més pistes?
JESÚS: És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.
NEN 1: Ens vols dir que el Regne de Déu ha de créixer i fer-se cada vegada més gran, no?
NEN 2: Sí, i també que hem d’estar atents i disposats per saber què vol Déu de cadascun de nosaltres i com comportar-nos amb els altres.
NARRADOR: Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
Jesús explicava el que volia que entenguéssim molt bé amb exemples, per tal que ho entengués la gent. Així els deia: El Regne dels cels és com una llavor molt petita, que quan germina i creix es fa una mata molt gran. Perquè el mateix passa amb la fe, si es cuida, creix i creix, i es fa gran.
Senyor, et dono gràcies per les coses,
pels moments que he viscut
i no sabia com va ser, però va succeir
i em van ajudar a madurar.
Gràcies per aquestes coses bones
que vas sembrar en el meu cor,
i que em donen alegria quan sóc capaç
d’estendre la mà per ajudar,
per acompanyar a qui passa al meu costat.
Treu del meu cor aquelles coses
que no són bones,
que em limiten i obstaculitzen el meu lliurament.
Senyor, et veig, t’escolto,
gràcies per la teva misericòrdia.
Avui, una vegada més et dic:
vull seguir-te.
Juguem
Pinta el dibuix
