EPI | CICLE B – XI DIUMENGE DE DURANT L’ANY

10 junio 2024

Mc 4, 26-34
NARRADOR: En aquell temps, Jesús es va dirigir a la gent i els va dir:

JESÚS: El regne de Déu s’assembla a un home que sembra el gra a la terra. Ell dorm de nit i es lleva quan es de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra va produint la collita ella sola: primer els brins, després les espigues, i finalment el gra. Quan el gra és a punt, se’n va a segar, perquè ha arribat el temps de la sega.

NEN 1: És veritat, jo això ho faig amb la meva mare en els testos de casa meva. Posem unes llavors, i al cap d’un temps creixen i surt el fruit.

NEN 2: Jesús ¿ens pots explicar una mica més el que ens vols dir i posar-nos un altre exemple?

JESÚS: És clar que sí … Us explicaré un altre exemple …

NARRADOR: Jesús es va dirigir de nou a ells i els va dir:

JESÚS: ¿Amb què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola farem servir?

NEN 1: Explica’ns alguna cosa que puguem entendre tots.

JESÚS: Sabeu com és un gra de mostassa?

NEN 2: Crec que sí, Jesús. És una llavor molt petita que es fa servir després per donar més sabor al menjar.

JESÚS: Molt bé. Aquest gra de mostassa, quan se sembra a la terra és la llavor més petita, però després brolla, es fa més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells poden aixoplugar-s’hi i niar-hi.

NEN 1: Ens vols dir que el Regne de Déu ha de créixer i fer-se cada vegada més gran, no?

NEN 2: Sí, i també que hem d’estar atents i disposats per saber què vol Déu de cadascun de nosaltres i com comportar-nos amb els altres.

NARRADOR: Amb moltes paràboles semblants els exposava la paraula, adaptant-se al que ells podien entendre. Tot els ho explicava amb paràboles, però als seus deixebles els ho explicava tot en privat.

Jesús explicava la seva Paraula amb exemples perquè ho entengués la gent. Així els deia: El Regne del cel és com una llavor molt petita, que quan germina i creix es fa una mata molt gran. Doncs el mateix passa amb la fe, si es té cura creix i creix i es fa gran.
Senyor,

Vós ens heu confiat la construcció del nostre món,
que és també el vostre Regne.
Voleu que ens fem responsables
i ens demaneu que hi siguem actius i creadors.
Gràcies, per la confiança que ens manifesteu;
ajudeu-nos a produir
fruits abundants per a bé
dels nostres germans,
i perquè vagi essent realitat
el vostre Regne, aquí a la terra
com ho és en el cel.

Juguem
Pinta el dibuix