NARRADOR: En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l’aigua.
DISCÌPULO 1: Mestre, Jaire, que és cap de la sinagoga, vol veure’t.
JESÚS: Digueu-li que vingui.
NARRADOR: Arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu.
JAIRO: La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.
DEIXEBLE 2: Què faràs?
NARRADOR: Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l’havien fet sofrir molt, i s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor.
NARRADOR: Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava.
DONA: Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.
JESUS: A l’instant se li estroncà l’hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d’ell, es girà a l’instant i preguntava a la gent.
DONA: Qui m’ha tocat la roba?
DISCIPULOS: La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?
NARRADOR: Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s’acostà tremolant de por, es prosternà davant d’ell i li digué tota la veritat.
JESÚS: Filla, la teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te’n en pau.
NARRADOR: Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen.
FAMILIAR: La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?
NARRADOR: Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga.
JESÚS: Tingues fe i no tinguis por.
NARRADOR: I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu.
JESÚS: Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.
GENT: Aquest Jesús està una mica tocat. No s’adona que la nena està morta?
NARRADOR: Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu
JESÚS: Talita, cum, que vol dir: Noia, aixeca’t.
NARRADOR: A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.
No la coneixies però va creure en tu,
estava convençuda que amb només tocar-te,
ella es curaria i així va ser.
Tu et vas adonar del que havia passat
i vas preguntar qui t’havia tocat,
va se allà on aquesta dona es va presentar i va dir
el que havia passat en ella.
I Tu vas valorar la seva actitud i la seva fe dient-li:
“… la teva fe t’ha salvat…”.
Senyor, en veure el que li va passar a aquesta dona,
ajuda’m a conèixer-te cada vegada més,
a creure en Tu, a tenir Fe.
Per tal que la meva vida estigui empesa per Tu
augmenta’ns la fe i ajuda’ns a creure sempre més en Tu.
