NARRADOR: En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia.
PERSONA 1: D’on li ve tot això?
PERSONA 2: Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans?
PERSONA 3: No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó?
PERSONA 4: I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?
NARRADOR: I se n’escandalitzaven. Jesús els digué.
JESÚS: Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.
NARRADOR: I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.
no deixa sortir els meus bons desitjos i
no em deixa donar cada vegada més amor.
Haig de comprendre i acceptar les coses bones i dolentes,
meves i de les altres persones, acceptar que els meus amics
puguin fer les coses millor que jo
perquè en mi creixi l’amor i Tu hi siguis present.
