NARRADOR: En aquell temps, Jesús se’n va anar a l’altra banda del mar de Galilea. El seguia molta gent, ja que havien vist els signes que realitzava en els malalts.
Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. Estava a prop el sopar de Pasqua, la festa dels jueus. Llavors Jesús, alçant els ulls i veient que una gran multitud venia cap a Ell, va dir a Felip:
JESÚS: On comprarem pa perquè puguin menjar tots?
NARRADOR: Deia això per posar-lo a prova, perquè Ell sabia el que anava a fer.
FELIPE: Amb dos-cents denaris de pa no en tindrem prou perquè cadascú rebi un tros.
ANDRÉS: Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
JESÚS: Digueu a la gent que segui a terra.
NARRADOR: Hi havia molta herba en aquell lloc. Així que es van seure, Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els va repartir.
JESÚS: Et dono gràcies Pare per tot el que ens dones.
¡Felip, Andreu, repartiu el pa entre tots!
NARRADOR: El mateix va fer amb els peixos, donant-los a tots el que en volien. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
JESÚS: Recolliu els trossos que sobren, que no se’n perdi cap.
DEIXEBLES: Mestre, hem omplert 12 cistelles amb els trossos dels cinc pans d’ordi que els han sobrat als que n’han menjat.
GENT: Veritablement aquest és el Profeta que havia de venir al món.
Volem que siguis el nostre rei.
NARRADOR: Jesús, adonant-se que venien a emportar-se’l per la força per fer-lo rei, es retirà altra vegada a la muntanya ell sol.
però nosaltres no ho vam entendre i
encara no ho hem entès.
Moltes vegades volem fer la nostra.
Som egoistes i els altres ens fan nosa.
Som creguts i orgullosos i els altres ens sobren.
Som individualistes i ens agrada anar sols.
Avui et demanem que ens ajudis a viure units,
a saber comptar amb l’altre, a no fer les coses sols i
a compartir-ho tot.
