Evangeli Mc 10, 35-45
NARRADOR: En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren.
JAUME: Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.
JESÚS: Què voleu que faci?
JOAN: Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.
JESÚS: No sabeu què demaneu.
JAUME: Per què diu això?
JESÚS: Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
JOAN: Sí que podem.
JESÚS: Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.
NARRADOR: Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan.
DEIXEBLE 1: Us ho mereixeu per llestos.
DEIXEBLE 2: Ara no us asseureu ni a la dreta ni a l’esquerra de Jesús.
JESÚS: Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder.
DEIXEBLE 1: Però això ho hem fet sempre.
JESÚS: Entre vosaltres no ha de ser pas així.
DEIXEBLE 2: Llavors, què hem de fer?
JESÚS: Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
També entre els seguidors de Jesús hi havia alguns avariciosos que volien estar al costat de Jesús en els llocs de poder. Per exemple Jaume i Joan, com ens diu l’evangeli. Però Jesús els ajuda a deixar mica en mica aquestes intencions i acollir altres millors que ocupin el seu cor, compartir amb ell la vida, estar junts en tot moment, ajudar-se en situacions difícils, recolzar-se quan estiguin tristos i sobretot, lliurar la vida pels altres.
Senyor Jesús, per poder servir-te millor,
dóna’m un noble cor,
un cor fort
per aspirar a ideals alts
i no a opcions mediocres.
Un cor generós en el treball,
veient en ell, no una imposició,
sinó una missió que em confies.
Un cor gran per al sofriment,
sent valent davant la meva pròpia creu
i sensible portador de la creu dels altres.
Un cor gran envers el món,
sent comprensiu amb les seves fragilitats
però immune a les seves màximes i seduccions.
Un cor gran per als homes,
lleial i atent envers tots
però especialment servicial i delicat
amb els petits i humils.
Un cor mai centrat sobre mi,
sempre recolzat en tu,
feliç de servir-te i de servir als meus germans,
oh, el meu Senyor!
tots els dies de la meva vida.
Juguem
Pinta el dibuix
