Evangeli Jn 14,23-29
Narrador: Escolteu amics i amigues, vaig a explicar-vos el que va passar després de la resurrecció de Jesús. Els deixebles eren a casa amb les portes tancades, per por dels jueus.
Deixeble 1: I què havien fet els jueus per tenir-los por?
Narrador: Van acusar Jesús falsament i van aconseguir que Pilat el condemnés a morir a la creu.
Deixeble 2: I els deixebles temien que se’ls acusés també. Que covards!
Narrador: Què faríem en el seu lloc? Jesús era la seva força i el seu refugi. A més ells somiaven amb un Messies victoriós. De fet, el van abandonar tot per seguir-lo, quina decepció! No obstant això, escolteu: S’ha fet de nit, és el dia primer dia de la setmana … I de sobte una veu els sorprèn i els diu:
Jesús: Pau a vosaltres!
Deixebles: És el Mestre, és el Senyor… Ha ressuscitat! … No és possible.
Jesús: No tingueu por. Mireu-me les mans, mireu el costat. Sóc jo, Jesús, el Mestre.
Deixeble 1: Que bé, Mestre …, has tornat, Jesús!
Deixeble 2: La teva presència ens anima i reconforta, ja no tenim por! Quina alegria que estiguis aquí!
Deixeble 1: Sí, sí, quina alegria. Gràcies per recordar-te de nosaltres.
Jesús: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant.
Deixeble 2: Perdona, Mestre… però… per què volem nosaltres aquest Esperit?
Deixeble 1: És clar!, algú haurà de ajudar-nos … il·luminar-nos … guiar-nos i … canviar-nos per dins, no creus? Falta ens fa!
Narrador: I Jesús, volent donar-los confiança i ànim, els diu:
Jesús: A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats i a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
