Evangeli LC 18, 1-8
Narrador: En aquell temps, Jesús, per explicar als seus deixebles com calia resar sense desanimar-se, els va proposar una paràbola.
Deixeble 1: Mestre, ensenya’ns a pregar. Ens has dit moltes vegades com cal resar, però no dóna resultat.
Deixeble 2: Jo començo a desil·lusionar-me, segur que no et vas equivocar a l’ensenyar-nos a resar?
Jesús: D’acord, us ho repetiré a veure si ara queda clar. Per pregar heu de dir «Pare nostre, que esteu en el cel …»
Deixeble 1: Això, Jesús, ja ho sabem! Ho hem resat així moltes vegades.
Deixeble 2: Però Déu no ens escolta.
Jesús: Heu de seguir resant… sense desanimar-se! Seieu aquí, us explicaré una paràbola: «Hi havia una vegada un jutge en una ciutat que no tenia respecte a Déu ni als homes»
Deixeble 1: Quina peça, vaja cara!
Jesús: «A la mateixa ciutat hi havia una dona vídua que plorava davant del jutge, dient:
Vídua: Si us plau, t’ho prego, fes-me justícia davant del meu adversari!
Jesús: «Però el jutge es negava una i altra vegada, fins que un dia va pensar:
Jutge: Encara que no temo Déu, ni m’importen els homes, com aquesta vídua m’està fastiguejant, li faré justícia, no sigui que acabi per pegar-me a la cara.
Jesús: «Fixeu-vos en el que li diu el jutge injust a la vídua»
Jutge: Està bé, està bé. Apa, vine amb mi i et faré justícia.
Jesús: Creieu que Déu no us escoltarà a vosaltres si li crideu dia i nit? Va a donar-vos llargues?
Deixeble 2: Llavors, cal insistir més i més, perquè Déu Pare ens faci cas?
Deixeble 1: Doncs ja veurà el Pare Déu com em poso de pesat! Segur que ens escoltarà?
Jesús: Segur, i us farà justícia sense trigar.
Deixeble 2: És molt difícil demanar al pare amb tanta Fe.
Deixeble 1: A més, mai sabem si ell està d’acord amb el que li demanem.
Jesús: Quan vingui el Fill de l’Home, trobarà aquesta Fe tan gran a la terra?
Narrador: Si som cristians, hem de pregar sempre i molt. Perquè quan veurem de nou Jesús, a la fi dels temps, puguem acollir-lo i reconèixer-lo. I ell, segur que es recordarà de nosaltres.
Jesús ens posa un exemple perquè comprenguem que la pregària ha de ser insistent, constant, habitual: En un poble hi havia un jutge injust. Una dona vídua anava cada dia a dir-li: Fes-me justícia contra qui em tracta malament! Però el jutge no li feia cas. No obstant això, ella insistia i tots els dies li demanava justícia. Per fi, el jutge, cansat de la dona, va atendre la seva reclamació. Si parleu al vostre Pare Déu cada dia us farà justícia. No us canseu.
Senyor, no sé què faig aquí…, però estic amb tu i amb això en tinc prou.
I jo sé que ets aquí, davant meu.
Després de veure’m, et veig a Tu
i llavors, en contemplar la teva misericòrdia que no em rebutja,
la meva ànima es consola i és feliç.
Senyor, dóna’m un cor gran
per poder correspondre una miqueta
a l’immens amor que em tens.
Juguem
Pinta el dibuix
