Evangeli LC 18, 9-14
Narrador: Entre els que s’acostaven a Jesús a escoltar els seus ensenyaments, hi havia gent de tota mena, de diferent religió, rics i pobres; i Jesús sentia tota mena de converses.
Publicà: Vosaltres els fariseus sou uns creguts. Us creieu més que els altres, perquè heu estudiat. Sou uns orgullosos… això és el que sou.
Fariseu: A vosaltres sí que no us vol ningú. Molta enveja és el que teniu. Sí, enveja perquè som més llestos que vosaltres i més bons. Vosaltres sou dolents i pecadors, i no es pot parlar amb vosaltres.
Narrador: Aquest era el to, que amenaçava acabar amb discussions. La cosa s’anava posant molt seriosa. Ep! amics, escolteu… Eh! escolteu. Crec, amics, que us vindrà molt bé, però que molt bé, el que diu Jesús. Escolteu, si us plau.
Jesús: Dos homes van pujar al temple a pregar. Un era fariseu.
Narrador: Els fariseus eren persones que se sabien de memòria la Llei de Moisès, i presumien de complir-la al peu de la lletra.
Jesús: L’altre era un publicà.
Narrador: Els publicans s’encarregaven de cobrar els impostos que exigia Roma. Per això el poble no els tenia afecte, i els fariseus els menyspreaven… Però, sentim el que diu Jesús.
Jesús: El fariseu, dret, enmig del temple, pregava així: Oh Déu!, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos…. Tampoc no sóc com aquest publicà. Jo faig dejuni dues vegades per setmana i lliuro al temple una part de tot el que guanyo, com mana la llei.
Narrador: L’altre, el publicà, s’havia col·locat en un racó del temple, de genolls, sense atrevir-se a aixecar el cap. Escoltem…
Jesús: El publicà pregava així: Déu meu!, Déu meu! tingues pietat de mi perquè sóc un pecador.
Narrador: I Jesús dirigint-se a tots els que l’escoltaven, els va dir:
Jesús: Us dic, que el publicà va tornar a casa estant a bé amb Déu i el fariseu no. Perquè tothom qui es creu important serà humiliat, però el qui s’humilia serà important davant Déu.
Per parlar amb Déu hem de fer-ho amb senzillesa. Això vol dir Jesús quan explica aquesta història als seus amics: Dos homes van anar al temple a pregar. Un d’ells es va posar molt endavant i va dir: Et dono gràcies Déu, perquè no sóc com els altres, lladres, mentiders i tramposos. Jo pago els impostos religiosos i compleixo amb la llei del dejuni. L’altre, amagat al fons del temple, deia: Oh Déu, perdoneu que sóc un pecador! El primer no va ser escoltat. El segon sí.
Senyor,
et demanem perdó per les vegades que les nostres oracions no han estat sinceres
i hem volgut sentir-nos grans davant teu,
plens d’orgull i falta d’humilitat i per això
et demanem que ens ajudis a parlar amb tu amb sinceritat.
Enllaç de Video: https://www.youtube.com/watch?v=dJ2CGGlMam0
Juguem
Pinta el dibuix
