1. LLEGEIX…

Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (LC 2,22-40)
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Comentaris:
Els pares de Jesús compleixen tot el que ordenava la llei de Moisès amb motiu del naixement d’un nen. Segons Lv 12,28, quaranta dies després del naixement, la mare oferia un ritual de purificació en el temple. Segons Ex 13,2.12-13, el primogènit pertanyia a Déu i havia de ser rescatat per una ofrena del pare. En el marc institucional del judaisme (purificació, presentació, temple) el poble jueu, representat per Simeó i Anna, troba al que serà la glòria d’Israel i la llum dels pagans. Cap a ell convergeix l’esperança de l’Antic Testament. Però l’ombra de la creu i el rebuig del seu poble s’insinua en les paraules de Simeó. La confessió de la comunitat lucana, posada en boca de Simeó, no oblida que tot això es complirà a través del camí difícil de la vida de Jesús. Una vida que assumeix tots els condicionants de la humanitat (v. 40).

De Simeó se’ns diu que esperava el consol d’Israel. Tant ell com Anna (Lc 2,38) són descrits com a representants dels fidels jueus que esperaven la restauració del regnat de Déu sobre Israel. El naixement de Jesús satisfà aquestes esperances però els obre a noves perspectives més universals. Les paraules de Simeó, inspirades per l’Esperit, són l’últim cant inserit en l’evangeli de la infància de Lluc. La litúrgia de l’Església ho crida «Nunc dimittis», segons les seves primeres paraules en llatí. Simeó pren consciència que la realització de les promeses anuncia la proximitat de la seva mort, però ara pot morir en pau, com Abraham (Gn. 15,15), ja que ha vist la salvació de Déu. Jesús és el Messies a qui Déu ha enviat a salvar no sols al seu poble sinó a tots els homes (Is 42,6; 49,6; 52,10). Aquí despunta un tema molt volgut per Lluc: l’universalisme de la salvació de Déu que ja no té un poble triat, sinó que es dirigeix a tota la humanitat. Per primera vegada es manifesta explícitament -encara que la idea estava latent en el cant del «Glòria»- que l’horitzó en el qual hem de comprendre aquests esdeveniments no és el del poble d’Israel sinó el de tota la humanitat. Les paraules de Simeó a María (Lc 2,34-35) són una miqueta enigmàtiques. Jesús va aparèixer davant els homes i dones del seu temps com un signe que no s’imposava, sinó que s’acollia lliurement per la fe. De fet, una part important d’Israel ho va rebutjar (Hch 28,26-28). D’aquí l’amenaça que gravita sobre María, el cor del qual quedarà estripat per un drama que culminarà en la creu.

Després de Simeó intervé Ana, una profetessa vídua que passava la seva vida orant en el temple. Una «santa» de l’Antic Testament que encarna la figura dels pobres de Yahvé, els quals esperaven en l’oració i la pobresa l’arribada de la salvació definitiva. Ara pot proclamar que l’alliberament del poble de Déu, representat per la ciutat santa de Jerusalem, comença a realitzar-se. El terme utilitzat per a parlar de l’alliberament és «rescat» i això ens porta al gran esdeveniment salvífic de la història d’Israel, el rescat de l’esclavitud d’Egipte (Ex 13,13-15; 34,20; Nm 18,15-16). Aquest fet és el que celebrava precisament la cerimònia de la presentació en el temple del primogènit de cada família.

2. MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“La família és un temple on es viuen, s’albiren i s’eduquen totes les promeses de Déu al seu poble a través de l’amor”

“Un amor que «creix …, que s’enforteix …, que omple Déu i tota família humana de saviesa i de goig » (v. 40).

– “Senyor, ets la meva llum”
– “Tu ets la meva salvació”

3. COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Gràcies, Senyor, per les nostres famílies:
units a les nostres arrels, ens sentim acompanyats,
arrelats i segurs.
Conserva les nostres famílies unides en l’amor,
perquè tots construïm el món que tu,
Pare, has pensat per a nosaltres.
Ajuda’ns, Senyor,
tu que vas voler viure en una família humil de Natzaret.

4. ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

5. COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

6. DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

Font Pregaria: Evangeli al dia 2023 Ed. CCS