Sí, ja sabem que l’actual Papa és jesuïta. Algun dels meus improbables lectors ja estarà pensant que sempre acosto la brasa a la meva sardina salesiana. No s’ofenguin els meus amics de la Companyia de Jesús. Un servidor va, simplement a relatar què relació va tenir l’avui Sant Pare amb els salesians d’Argentina i quines relacions ha seguit mantenint després amb molts salesians.
Com vostès comprendran no tinc molta relació amb Francesc, més aviat no tinc cap, però em vaig a servir del que ja està publicat reunint dades i anècdotes d’aquí i d’allà. Les meves cartes estan sobre la taula. Aquí, benvolguts amics, no hi ha parany ni cartró. Si agraden passin i llegeixin. El saber no ocupa lloc.
L’any 1949, quan tenia 13 anys, Jorge Mario Bergoglio, avui Papa Francesc, va ser alumne intern del Col·legi Salesià Wilfrid Barón de Santos, al barri Ramos Mejía de la ciutat de Buenos Aires.
El 20 d’octubre de 1990 va escriure una llarga carta des de la Córdoba argentina al salesià Cayetano Bruno (Córdoba,1912 – Buenos Aires, 2003), l’historiador de l’Església argentina, per recordar a Enrique Pozzoli, el salesià amic de la seva família que ho havia batejat el 25 de desembre de 1936 en la pila baptismal de la Basílica Maria Auxiliadora i San Carlos de Buenos Aires i havia seguit després molt d’a prop el seu camí espiritual. Us adoneu que va rebre les aigües baptismals davant d’una imatge de Maria Auxiliadora de les mans d’un salesià que havia presentat als seus pares i els havia casat davant aquesta mateixa imatge de Maria Auxiliadora? No veieu aquí com un signe premonitori de la bona relació que ha mantingut sempre amb els fills de Don Bosco?
L’Osservatore Romano, el periòdic del Vaticà que editen i gestionen els salesians d’una comunitat, expressament establerta per a això des de 1937, darrere els murs de la ciutat papal, va publicar aquesta llarga carta en dues parts. La primera, el 24 desembre de 2013 i la segona, el 30 gener de 2014. Tinc a la vista la carta completa, me la va portar amablement a la llibreria Proteo Carlos Verdú, assidu lector dels meus articles de tema salesià, deixant-la allí en un sobre al meu nom.
En aquesta llarga missiva Bergoglio parla dels seus “records salesians”, organitzats en una introducció, tretze parts numerades i un epíleg, sobre les manca de vocacions tant en els salesians com en els jesuïtes. Com es veu, es va prendre seriosament la redacció d’aquesta carta. Un curt resum d’ella es va publicar en el Boletín Salesiano del mes de novembre de 2014 (any CXXVII, nº 10), signat per Jesús Rojano.
“No és rar que parli amb afecte dels salesians –ens explica Francesc- doncs la meva família es va alimentar espiritualment d’ells. De noi vaig aprendre a anar a la processó de Maria Auxiliadora. Quan estava a casa de la meva àvia anava a l’Oratori de San Francisco de Sales i sóc seguidor del San Lorenzo, club de futbol fundat pel salesià Lorenzo Mazza al 1908 per treure del carrer als nois del barri”.
Aviat capta aquest adolescent el sentit del Sistema Preventiu: “La vida en el col·legi era un tot. Un se submergia en una trama de vida preparada com perquè no hi hagués temps ociós. El dia passava com una sageta sense que un tingués temps d’avorrir-se. Jo em sentia submergit en un món nou. A un li feien viure diversos aspectes assemblats de la vida i això va anar creant en mi una consciència no només moral sinó també una espècie de consciència humana (social, lúdica, artística, esportiva, etc.) Dit d’una altra manera: el col·legi creava, a través del despertar de la consciència en la veritat de les coses, una cultura catòlica que no tenia gens de “beata”. L’estudi, els valors socials de convivència, les referències socials als més necessitats (recordo haver après allí a privar-me de coses per donar-les a la gent més pobra que jo), l’esport, la sana competència, la pietat…..tot formava hàbits que, en el seu conjunt, plasmaven una manera de ser cultural, amb realisme, amb sentit de responsabilitat i horitzó de transcendència. Aquesta cultura catòlica és, al meu judici, el millor que he rebut en el col·legi salesià de Ramos Mejía”.
I segueix dient Jorge Bergoglio: “Allí em van educar el sentiment. Els salesians tenen una especial habilitat per a això… Jo vaig aprendre allí, gairebé inconscientment, a buscar el sentit de les coses”. Aquest aspecte de la “educació sentimental”, clau del Sistema Preventiu, ho aborda en la seva carta el futur papa Francesc novament més endavant: “Com manejaven les crisis els nostres educadors? Ens feien sentir que podies confiar en ells, que ens estimaven; sabien escoltar, ens donaven bons consells i ens defensaven de la rebel·lia i de la malenconia….; l’esport era un aspecte fonamental de la vida. Es jugava bé i molt, amb els valors que ensenya l’esport”. “Per això, amb els anys va quedant el que és sòlid d’aquesta educació. Hi hauria fallades, però l’estructura educacional no estava fallada. Hi havia coses l’any 1949 que no són viables per 1990… però estic convençut que el tresor cultural salesià de 1949, aquest tresor pedagògic, és capaç de crear en els seus alumnes una cultura catòlica també en els nostres dies”.
Aquest convenciment ha fet que Bergoglio hagi seguit molt d’a prop la marxa de la Societat Salesiana. Seguiment que ha vingut propiciat per l’amistat personal que ha mantingut amb els salesians americans. Fins i tot una de les primeres decisions que va prendre després de ser elegit al soli pontifici va ser la de formar una comissió d’alt nivell (està formada per nou cardenals) per procedir a l’estudi de la reforma de la totpoderosa Cúria vaticana. I per a presidir aquesta comissió va nomenar el salesià arquebisbe hondureny cardenal Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga. El seu nom va sonar dues vegades com a papable. Avui és la mà dreta del Sant Pare. El seu guardaespatlles intel·lectual. L’home fort del Papa.
Ni tampoc pot estranyar-nos la intensa visita que Francisco ha realitzat en aquest any del Bicentenari de Don Bosco a Torí per acompanyar els salesians en aquesta efemèrides i als quals ha enviat una esplèndida carta pastoral plena d’afecte i saviesa de la qual els parlaré un altre dia.
En resum, com hem vist, el col·legi salesià va ser per a Jorge Mario Bergoglio un lloc on es va crear en ell una consciència no només moral sinó també humana. Un lloc on va aprendre a cercar el sentit a les coses i a estudiar. Passats els anys es va adonar que en el temps del seu internat va posar les bases per no tenir por a sentir i a dir-se a si mateix el que un està sentint. És a dir, va rebre una autèntica formació integral com a persona que li reforçaria la seva autoestima per triar els seus propis camins en la vida. Gairebé res.
Text p
ublicat en Diario SUR. Edició de l´1-9-2015
ublicat en Diario SUR. Edició de l´1-9-2015
