Com és un dia en la teva vida?
Aquest any no tinc un dia "estàndard", ja que moltes vegades per la coordinació inspectorial i nacional de centres juvenils he d’estar en continu "viatge". Normalment em llevo a les 6,30h i després tinc espai per a la meditació. Amb un germà de la meva comunitat ens vam repartir la celebració de l’Eucaristia en una comunitat de les Filles de la Caritat, sota mateix del "Pirulí". Després reunions, despatx, cotxe, equips de treball, animadors i animadores, centres juvenils, federacions, confederació, correu electrònic, xerrades, formació …. Acostumo a finalitzar la meva jornada amb un espai per a la pregària i amb un bon llibre em retiro a descansar sobre la 1h de la matinada.
Pots explicar com vas sentir la crida a la vida religiosa?
"Doncs, va baixar un àngel del cel i em va dir quin era el meu camí!". Ja voldríem molts cops que succeís així. Aquesta "crida" la vaig sentir en la quotidianitat de la meva vida a poc a poc. La meva vinculació amb el moviment juvenil salesià comença l’any 1982. El meu pare (profe al col·legi salesià de Calvo Sotelo a La Corunya) em va convidar a participar en diverses activitats del centre juvenil. Vaig començar en el grup de teatre del Centre Juvenil (Candilejas), amb papers d’Herodes en el Betlem vivent i de Judes a Jesucrist Superstar, vaig seguir en el grup de confirmació i altres històries. El bon rotllo que hi havia, la proximitat dels salesians i animadors, l’esperit de família em va enganxar de tal manera que vaig decidir anar-me’n a Lleó a seguir estudiant i començar el meu camí de preparació per ser algun dia salesià. Vaig seguir vinculat al centre juvenil i el 1986 vaig començar com a animador al centre juvenil Don Bosco de Lleó i fins ara.
El millor moment de la teva vida com Salesià?
Escollir-ne només un és complicat. Tinc molts moments extraordinaris juntament amb joves i salesians amb els quals he caminat o camino en aquest moment. De manera especial en destacaré 3: els meus primers anys com a salesià, en un poblet de Palència: Astudillo. Vaig compartir vida amb joves que es creien de cor que lliurar-se als altres mereixia una vida. Un altre moment especial, van ser uns mesos a l’estiu que vaig tenir la gran sort d’estar a Cuba. Allà vaig aprendre que l’important són les persones, el tu a tu, no necessitem res més, des de la pobresa més absoluta. I l’últim, la meva celebració dels 25 anys com a salesià, compartint-ho amb la meva gran família de la Casa de Joventut Aleste.
Quins han estat els teus referents vocacionals?
El meu gran referent sempre ha estat el meu pare (mort fa quatre anys). Era Salesià cooperador i va ser durant molts anys president de l’Associació d’Antics Alumnes del Col·legi Calvo Sotelo de La Corunya. Com a professor sempre es va dedicar en cos i ànima a aquells joves especialment als que més ho necessitaven. Creia en la bondat de les persones, en les possibilitats de qualsevol per molt cafre que fos. Em va ensenyar el somriure de Don Bosco, la humanitat de Jesús de Natzaret amb el més petit. Em va ensenyar a preocupar-me pels altres, el veritable gust de la solidaritat. Sempre ha estat i serà el meu gran referent. També són referents molts joves amb els quals he compartit camí, m’han ajudat sempre a trepitjar terra, a ser creatiu ….
Com veus als joves respecte a l’església?
Bé, aquesta és una pregunta que podria contestar amb tòpics, basant-me en les últimes enquestes i informes de diverses institucions. Que els joves veuen a l’Església com una institució vella, caduca i passada de moda, és un fet en general. Els joves no entenen, ni volen ni estan receptius, al que l’Església vol dir. Els capellans els enxampen molt, molt lluny. Alguns no han parlat mai amb cap amb sinceritat, ni amb un religiós o religiosa. El més proper que poden tenir és la presència d’algun familiar que va a missa, algun amic que pot ser que també vagi, o que es digui cristià però no practicant. La major part de les vegades, però, aquests possibles testimonis i interlocutors romanen muts, o no saben què dir. Llenguatge passat de moda, antiquat, llunyà, superficial, fins i tot fals. El de Déu els sona estrany, encara que ho porten dins i poden, de tant en tant, molt de tant en tant en ocasions, recórrer a Ell. Però la veritat és que la seva vida es mou entre altres paràmetres, que res té a veure ni amb l’Església, ni amb l’Evangeli, ni amb Déu. Visió, al meu parer, que no es correspon amb la realitat del tot. De fet, els joves que participen en la vida de l’Església la veuen i la perceben d’una altra manera. Però hem de ser autocrítics amb nosaltres mateixos. Hem d’aprofitar la "primavera eclesial" de Francesc per animar-los a que la coneguin per dins. Segur que molts canviarien d’opinió. Hem de construir família, més que Institució.
Quin tipus d’estratègia creus que ha de desenvolupar l’Església per apropar-se als joves?
No crec que haguem de fer una campanya o un pla estratègic per acostar-se als joves. Crec que hem de ser coherents i testimoniar amb la nostra presència al Jesús de la Vida. Per descomptant hem de pensar en els joves que no són una "despesa" són una "inversió", són protagonistes de la història, de la seva història. Hem de ajudar-los a somiar, acompanyant
-los en el camí, viure amb ells, estimar el que ells estimen, compartir el que ells comparteixen, oferir espais de sentit. El més important és ser conscient que som església en els nostres patis, aules, centres juvenils.
-los en el camí, viure amb ells, estimar el que ells estimen, compartir el que ells comparteixen, oferir espais de sentit. El més important és ser conscient que som església en els nostres patis, aules, centres juvenils.
Com podem portar la Família Salesiana el missatge de Crist a la nostra societat?
Doncs és molt senzill, sent fidels a Don Bosco. Don Bosco va ser l’inspirador d’un vast moviment de persones que, de manera diferent, treballen pel bé de la joventut. Ell mateix va fundar no només la Societat de Sant Francesc de Sales (Salesians de Don Bosco), sinó també l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora i l’Associació dels Salesians Cooperadors. Junts, aquests i altres que han tingut el seu origen en diferents parts del món, la Família Salesiana compta avui amb 30 grups, oficialment reconeguts, que llancen un nombre total de 402.500 membres. La família salesiana viu en comunió recíproca, participen del mateix esperit i, fins i tot sent vocacions específicament diferents, continuen la missió que ell va començar. Amb la qual cosa el missatge de Crist, el podem portar allà on siguem, a les nostres parròquies, en les nostres escoles, en els nostres centres juvenils, en els barris en què estem inserits, des del compromís social, i també polític, en la creació de xarxes, en la nostra presència com a família. Oberts a tots i totes, no creant grups endogàmics. Tenim camp de joc, però fem-ho com a equip unit.
De Don Bosco es deia que era el Signe i portador de l’amor de Déu als joves. Com creus que es pot fer vida avui aquesta afirmació?
Els que seguim les petjades de Don Bosco, sabem que la seva aposta per la infància i la joventut en el segle XIX, continua sent vigent en el segle XXI. Per a mi el treball per la infància i la joventut, a més de ser una qüestió "vocacional", és un repte constant d’aprenentatge, de sentir-te viu, de compartir el camí amb tants i tantes joves que són el futur. Ells poden canviar aquest món, ho estan canviant a poc a poc, i és una història que no em vull perdre. El meu testimoni, el meu coherència, el meu compromís, la meva debilitat, les meves pors, les meves il·lusions poden ser signes ….
Quin és l’episodi de la vida de Don Bosco que t’ha cridat més l’atenció?
Des de petit m’ha cridat l’atenció el que va passar en una petita sagristia el 8 de desembre de 1841. Aquell trobada amb Bartolomé Garelli. Aquest xiulet que va començar una història de la qual avui formo part. Un episodi que fa poc em van explicar, que no ho sabia, i que comparteixo en els meus múltiples trobades o bona nit per on vaig són les últimes paraules de Don Bosco abans de morir, amb una mica fil de veu: "Avanti, sempre Avanti"
Què suposa per a l’església la celebració del Bicentenari del naixement de Don Bosco?
Doncs aquest Bicentenari és un do per a tota l’Església. Don Bosco és un regal per a tota l’Església. No és dels salesians. Don Bosco segueix sent actual, el seu estil pedagògic i espiritual, el carisma salesià, el seu sistema preventiu. És una cosa a compartir, a regalar, ia nosaltres ens ha de fer millors, més creatius, seguir somiant com el somiar ….
Quins reptes de futur penses que ha d’afrontar la Família Salesiana?
Crec que el primer, el prendre consciència que som molts, som un gran moviment a favor dels joves al llarg del món, enmig de l’Església i estant en molts casos en les diverses perifèries existencials i físicques. D’altra banda, la major coordinació entre els diversos grups i en la mateixa Obra Salesiana. Tots som família, no tenim "castes". Per a això hem de conèixer-nos, reconèixer-nos, compartir la missió. Ens uneix un carisma, un somni fet realitat en tants llocs.
Un altre repte des de la senzilla experiència que tinc és el d’apostar per la pastoral familiar entrellaçada des de la pastoral juvenil. La pastoral familiar és un repte de futur per a tots, i especialment per a la Família Salesiana.
Fent un exercici d’imaginació. Què pensa que els diria Don Bosco a la Família Salesiana del segle XXI?
En qualsevol dels països, en qualsevol dels continents, el SANT DELS JOVES, segueix tocant molt profundament els cors dels mateixos joves. És per això que seguim sentint que Don Bosco avui, a l’Església i al món, té una paraula educativa-evangelitzadora de dir, que comunicar. Don Bosco segueix volent aquí i ara la felicitat de tots els joves del món i la seva salvació (‘us vull feliços aquí i a l’Eternitat’).
El nostre Rector Major ens ha dit "… A la Congregació Salesiana, ia la Família Salesiana íntegrament, ens correspon encarnar avui, amb la major fidelitat possible, i amb el cor de Jesús Bon Pastor, al Don Bosco que ha d’arribar a cada jove, a cada noi, noia del món, allà on ens trobem. Això transmet Don Bo
sco i aquest ha de ser el nostre compromís i afany. ".
sco i aquest ha de ser el nostre compromís i afany. ".
Don Bosco ens demana que seguim llançant als joves amb creativitat, que sortim a les perifèries, per regalar-el millor que tenim que és un missatge molt senzill: "Déu t’estima", que val la pena viure seguint el camí de l’evangeli.
Don Bosco acabaria dient-nos: AVANTI SEMPRE AVANTI
