Por Joan Sanz
Desmuntant per a muntar; desaprendre per a aprendre. La combinació d’aquests dos conceptes ens poden ajudar a entendre què són les “superaules” a la nostra escola.
Desmuntar espais per construir-ne un de nou, amb l’objectiu de tenir una aula de grans dimensions, on encabir fins a 46 alumnes. Novetat!
Desaprendre a funcionar un sol docent amb un grup classe per aprendre a fer codència amb grups interclasses. Novetat i repte!
Per tant, no és una qüestió només d’espais, sinó també de canvi organitzatiu i metodològic. “D’innovacions educatives, ja fa temps que n’apliquem, però l’avantatge d’aquestes estructures és l’empenta irreversible a la consolidació d’una manera de treballar més globalitzadora, competencial i interdisciplinària, en què els docents ajudem i acompanyem l’alumnat en la gestió del seu procés d’aprenentatge, amb les noves tecnologies com a suport”, expliquen al centre salesià de Badalona com a exemple d’aquesta metodologia.
“L’alumnat, distribuït en grups de treball heterogenis i inclusius, disposa d’uns espais i uns temps més adients per a realitzar tasques que a l’aula ordinària i amb un hora de classe no es poden dur a terme. L’alumnat guanya en autonomia i el professorat pot assessorar i atendre millor el procés d’aprenentatge de cadascú”, afegeix.
