VIURE A FONS | CICLE B – III DIUMENGE DE DURANT L’ANY

11 diciembre 2023

JN 1,6-8.19-28

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Novament tenim com a protagonista i model de la lectura d’avui a Joan Baptista, avui el veiem contestant les preguntes davant les autoritats religioses del seu temps. Davant la insistència d’aquests la seva resposta continua sent clara i consistent, ell no és el Messies esperat, sinó la veu que anuncia la seva arribada. Ell no és la llum, sinó testimoni de la llum. Ell ha vingut a preparar el camí del Messies. Joan és honest, no es presenta com un entès, com aquell que té la solució per a tot. El que fa es adreçar tothom vers Jesús.
Tal com va fer Joan, nosaltres tampoc ens hem de considerar la llum del món, nosaltres som llum, a nosaltres se’ns encarrega ser testimonis de la llum enmig de la foscor, enmig del desert, enmig d’un món que no veu o no vol veure, un món molts cops desconcertat i que va a les palpentes.

Certament, que avui també es pot dir amb tota claredat, «enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu», o aquell que no voleu conèixer, perquè la nostra societat no sap reconèixer els signes de la presència del Salvador en la nostra història.

Els cristians cal que siguem testimonis de Crist en la nostra història, no ens hem de deixar “domesticar” ni pels poderosos ni per les modes ni per les estadístiques ni els percentatges, hem de donar testimoni d’allò que vol Crist, anunciar el seu missatge, i si cal, denunciar el que és contrari als drets humans i al projecte salvador de Déu.

Fixeu-vos bé en el que feu (…), perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns (…). Sigueu ferms i treballeu, perquè Ell fa costat als qui obren bé.
(2 Cr 19,6.7.11)
Me doy un paseo por los barrios, entro en casas, prisiones, en el metro, en chabolas, en salones oscuros y solitarios… Veo el mundo.
Los ojos y los corazones se vuelven hacia Mí con interrogantes de angustia, soledad, necesidad, desorientación… y quiero dar respuesta.
Miro al mundo y me vuelvo hacia ti, hombre, para rezarte, para orarte y convocarte, para poner ante ti todas estas realidades, para que veas por mis ojos y sientas con mi corazón.
Necesito tus oídos porque quiero escuchar las historias de Rosario, y devolverle una sonrisa para que sepa que no está sola, que no sobra.
Necesito tus brazos porque quiero dar un abrazo y proteger al niño que mira asustado al mundo que le agrede.
Necesito tus palabras porque quiero saludar y llamar por su nombre a José, el que pide en la puerta del metro y es invisible para los ojos de los que vais corriendo detrás del reloj.
Necesito tus manos porque quiero darle una palmada de ánimo a David, que a pesar de sus recaídas lleva 15 días sin consumir.
Necesito tu trabajo porque quiero meter la mano en el bolsillo y ayudar a María, que trabaja sin parar, y a su marido Manuel que lleva 5 años en paro y tienen tres niños.
Necesito tu corazón porque quiero acoger a Reinaldo, que tuvo que dejar su país porque no tenía futuro y se ha convertido en un sin papeles.
Te necesito a ti porque quiero explicarles a Marta y Juan que a pesar de que no pueden comprarse un piso, yo tengo un mensaje de amor y libertad para ellos.
Te necesito a ti porque quiero acariciar al que no recibe caricias, nombrar al que no tiene nombre, gritar con el olvidado, cantar con el que está alegre y luchar con el que lucha por la justicia.
Necesito que les digas que son el centro de mi Reino.
Te rezo para que seas mis manos, mis ojos, mis oídos y mi boca.
Joaquín Autrán