VIURE A FONS | CICLE B – SAGRADA FAMILIA

25 diciembre 2023
LC 2,22-40

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.

Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.]

I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

L’evangeli d’avui ens presenta un passatge familiar, de la vida quotidiana de la família de Natzaret, la presentació de Jesús al temple. Un episodi ple de simbolisme, anticipa allò que Jesús farà i dirà en el Temple quan sigui gran.

De la família de Natzaret no sabem gaires coses, però una cosa si és segura: El Fill de Déu va voler néixer i viure en una família i experimentar l’existència humana, precisament en una família pobre, treballadora, que va viure moments feliços i de pau, però també moments durs, va patir dificultats econòmiques, va haver d’emigrar del seu país, va patir la persecució i la mort.

L’evangeli d’avui no ens dóna solucions tècniques, ni fórmules preestablertes per a millorar la vida familiar o social, però ens dóna unes claus més profundes, humanes i cristianes.

Quan Jesús entra per primer cop al temple, acompanyat pels seus pares, es troba amb Simeó i Anna, que representen la tradició d’Israel que acullen a aquell que és l’enviat de Déu, com abans ho havien fet els pastors i els mags d’Orient, però sobre tot la jove parella formada per Maria i Josep.

Les persones grans sovint no poden fer moltes coses, però si que poden donar el seu testimoni i ajudar els més joves en el seu camí de fe, mitjançant el seu exemple o per mitjà d’una paraula oportuna.

Tan de bo tots i cadascun de nosaltres sapiguem fer com els personatges de l’evangeli d’avui, Maria, Josep, Anna, Simeó, que saben descobrir la voluntat de Déu en les seves vides i l’acullen amb valentia i fidelitat.

Els creients hem de potenciar en els nostres ambients l’actitud de fe, d’unió mútua i acollida i tolerància del que ens parla l’evangeli. És així quan les famílies i les persones en general, troben el seu equilibri, la seva salut, i il·lusió per tal de seguir creixen en valors d’acollida, justícia, solidaritat…

Salm 127
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins!
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera
al voltant de la taula.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi!
Som torxes que només tenim sentit
quan cremem i som llum;
som torrents d’aigua viva
nascuts per a donar-nos i no estancar-nos.
Allibera’ns de la prudència covarda
que ens fa evitar qualsevol sacrifici.

La vida es dóna senzillament, sense publicitat.
Per això volem seguir donant-nos,
perquè Tu estàs esperant
en milions d’ulls humans.

Ajuda’ns a descobrir la teva voluntat
i a acceptar-la per continuar sent llum
als qui ens envolten

També et pot interessar …