LC 4,21-30
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut. En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.»
Com pot ser que Jesús digui coses tan profundes i boniques si és el fill de Josep i Maria? Si és un del nostre poble, un de nosaltres? No pot ser un profeta!
És veritat que aquest conegut nostre fa moltes obres de caritat… però té aquest defecte i aquest altre i … Aquest noi és una bona persona, però llàstima que sigui així i aixà i …
Tots plegats som uns “artistes” en saber buscar els defectes dels altres. I ens agrada comentar-ho. És una manera de relativitzar el bé i la bondat dels altres i així ens quedem més tranquils, menys obligats a fer les bones obres de la persona que critiquem.
Criticar els altres és una manera de dir que ningú és més bo que jo.
– Quins són els meus defectes? I quines les meves bondats?
– Quina hauria de ser la meva actitud davant la crítica dels altres?
Salm 119
Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor!
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins!
Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;
mai no em veuré decebut
si tinc al davant tots els teus manaments.
El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que decideixes amb justícia.
Vull guardar els teus decrets;
no m’abandonis, no em deixis sol.
Crist no té…
Crist no té mans;
només té les nostres mans
per allargar-les a aquell
qui ho necessita.
Crist no té peus;
només té els nostres peus
per caminar amb aquell noi
o aquella noia que sempre caminen sols.
Crist no té llavis;
només té els nostres llavis
per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda;
només té la nostra ajuda
per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som l’últim missatge de Déu
escrit en fets i en paraules.
Nosaltres som l’única Bíblia
que la gent pot llegir encara.
Text del segle XIV
