Lc 16,1-13
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: [«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració.”» I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.» I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. »I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.] »L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»
L’administrador de la paràbola és exemple per la seva habilitat. Jesús no ens invita aquí a ser injustos, sinó sagaços: fer-nos amics utilitzant els béns d’aquest món per posar-los al servei dels més necessitats. I planteja una oposició: la decisió amb què actuen els qui pertanyen a aquest món i la indecisió i la poca sagacitat dels qui pertanyen a la llum. Després afegeix unes paraules sobre l’ús del diner, que pot esdevenir un ídol al qual servir, en lloc de servir el veritable Déu. Servir Déu ens fa lliures per servir els més necessitats; servir els diners ens fa esclaus i perverteix les nostres relacions amb Déu i amb els altres.
-Mantinc algun lligam personal que m’impedeix estar al servei dels altres, d’aquells que em necessiten? Sóc lliure per servir Déu en els altres?
–Demana al Senyor que t’ajudi a prendre decisions correctes, encara que siguin difícils. que t’ajudi a elegir només allò que té valor per al Regne de Déu.
-Pensa en aquelles coses amb les quals tens un lligam, i que t’impedeixen estar en bona relació amb Déu i amb els altres, que no et fan lliure per estar a la seva disposició. Demana al Senyor que te’n vagi alliberant, i que et doni força i constància per fer-ho.
No es poden servir dos senyors:
el Poble i el Poder,
el Regne i el Sistema,
el Déu de Jesucrist i el Diable dels diners.
(P. Casaldàliga)
