LC 19, 1-10
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»
És interessant fixar-se detingudament en els personatges, en els seus actes i en les paraules que pronuncien. És un text que es presta a posar atenció en tots els detalls. Fes que el relat parli pel seu compte:
- Zaqueu: Qui és? Què fa i què diu? Quin procés fa a partir de l’encontre amb Jesús?
- La gent: Què fa? Quina actitud pren davant l’actuació de Jesús?
- Jesús: Què fa i què diu? Què no fa i què no diu? Fixa’t com no jutja a Zaqueu, al contrari de la gent murmuradora; s’absté de titllar-lo de pecador; no intenta convèncer, amb un discurs moral, a Zaqueu perquè abandoni la seva vida tan poc honrada.
”La meitat dels meus béns, Senyor, els dono als pobres; i si d’algú m’he aprofitat, li restituiré quatre vegades més”. El projecte de vida que comunica Zaqueu, dret davant el Senyor, dóna a entendre que ha comprès en què consisteix el seguiment: anar en la direcció de Jesús va molt unit a restaurar la justícia. Zaqueu no només dóna uns diners per ajudar als pobres, sinó que retorna de sobres als pobres i als estafats el que era seu. Per tant, no es tracta simplement de tranquil·litzar la seva consciència amb una almoina piadosa, sinó de col·laborar en la instauració del Regne de Déu. Tot el que té de contrari l’home ric que volia accedir a la vida eterna, fins i tot estava disposat a seguir Jesús, però sense renunciar a les riqueses. Zaqueu, entrant en la comunió que crea Jesús, està disposat al despreniment, a la renúncia, a l’amor als pobres, a la justícia social.
Salm 50
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
Obre’m els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
El somni de l’esclau
Jorge Bucay
Extret del llibre: “Escolta’m”
El relat és ben simple:
Vaig passejant per un camí solitari, gaudeixo de l’aire, del sol, dels ocells i del plaer que els meus peus em portin per on ells vulguin. A un costat del camí, trobo, un esclau dormint. M’acosto i descobreixo que està somiant, de les seves paraules i gestos endevino… sé el que somia: L’esclau està somiant que és lliure. L’expressió de la seva cara reflecteix pau i serenitat. Em pregunto… He de despertar-lo i mostrar-li que només és un somni, i que sàpiga que segueix sent un esclau? O he de deixar-lo dormir tot el temps que pugui, gaudint encara que sigui en somnis, de la seva realitat fantasiejada?
— Quina és la resposta correcta?… – va afegir Jorge.
Vaig aixecar les espatlles.
— No hi ha resposta correcta – va continuar Jorge —. Cadascú ha de trobar la pròpia resposta dins, fora no hi ha on buscar-la.
— Jo crec que em quedaria paralitzat enfront de l’esclau, sense saber què fer – vaig dir.
— T’ajudaré, que almenys en algun cas et pot servir, mentre estàs paralitzat acosta’t a l’esclau i mira’l. Si l’esclau sóc jo, no ho dubtis: DESPERTA’M!
