Maria D. Mazzarello neix el 9 de maig de 1837 a Mornese (Alessandria, Itàlia). La seva família la va formar en una pietat sòlida, en una laboriositat incansable i en aquell mateix sentit pràctic i profunditat de judici que va manifestar després com a Superiora.
Amb 15 anys es va inscriure en l’Associació de les Filles de Maria Immaculada i es va obrir a l’apostolat de les noies del poble. La greu malaltia del tifus contreta als 23 anys va tenir en ella una forta ressonància espiritual: la experiència de la fragilitat física, si d’una banda la va portar a un abandonament més profund en Déu, per una altra la va impulsar a obrir un taller de tall i confecció per ensenyar a les noies el treball, la pregària i l’amor a Déu.
Gràcies a la intensa participació en els sagraments i sota la sàvia i il·luminadora guia del rector de Mornese, don Pestarino, va fer grans progressos en la vida espiritual.
Amb ocasió de la visita de Don Bosco a Mornese (8-10-1864) va dir: "Don Bosco és un sant i jo ho sento".
El 1872 Don Bosco la va escollir per iniciar (Cofundadora) l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora.
Com a Superiora es va mostrar hàbil formadora i mestra de vida espiritual. Tenia el carisma de l’alegria serena, irradiant goig i implicant a altres joves en l’obstinació de dedicar-se a l’educació de la dona.
L’Institut es va desenvolupar ràpidament. A la seva mort va deixar a les seves filles una tradició educativa impregnada de valors evangèlics: la recerca de Déu a través d’una catequesi il·luminada i un amor ardent, la responsabilitat en el treball, la lleialtat i la humilitat, l’austeritat de vida i el joiós lliurament d’un mateix.
Va morir a Nizza Monferrato el 14 de maig de 1881. Les seves restes es veneren a la Basílica de Maria Auxiliadora a Torí.
