La tarda del 18 de desembre de 1859 a l’Oratori de Sant Francesc, a l’habitació de Don Bosco, es van reunir alguns joves amb l’objectiu de "promoure i conservar l’esperit de veritable caritat que es requeria en l’obra dels Esplais per a la joventut abandonada i en perill "; així escriu don Alasonatti en l’acta d’aquella trobada. A continuació es llegeix en la mateixa acta: "Va agradar als congregants erigir-se en societat o Congregació que, tenint per objectiu la recíproca ajuda per a la santificació pròpia, es proposés promoure la glòria de Déu i la salut de les ànimes, especialment de les més necessitades d’instrucció i d’educació ".
No va trigar a adonar-se que tot el bé que feia pels seus nois es perdia amb les males influències de l’exterior i va decidir construir els seus propis tallers d’aprenentatge. Els dos primers van ser inaugurats el 1853. El 1856, ja hi havia 150 interns, quatre tallers, una impremta, quatre classes de llatí i deu sacerdots. Els externs eren 500.
Des de la seva fundació, la congregació va créixer ràpidament: el 1863 hi havia 39 salesians i a la mort del fundador eren ja 768.
El 2 febrer de 1860 és acceptat el primer coadjutor. El 23 juliol de 1864 arriba de la Santa Seu el "decret de lloança de la Societat". Més tard, l’1 de març de 1.869, 15 anys després, arriba la seva aprovació i, finalment, el 3 abril 1874 arriba l’aprovació de les Constitucions per part de la Santa Seu.
Des de la Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora units en aquest dia com l’avantsala a un any de gràcia, recordant d’on venim, qui som i cap a on ens dirigim. Junts amb Don Bosco.
