Els cristians del nord-est de la República de Guinea són molt conscients dels riscos que comporta el virus d’Ebola. Ho explica en aquesta entrevista el salesià Rafael Sabé, director de comunitat salesiana de Sant Alexis-Siguiri, que porta més de 22 anys de missioner a l’Àfrica i que viu a Guinea des de fa dos anys. Sabé ha estat nomenat membre de l’Organisme Governamental de lluita i prevenció del virus d’Ebola en Siguiri, al costat del doctor Emmanuel Camara de l’hospital de Siguiri.
Siguiri és una ciutat que es troba al nord-est de Guinea, amb una població de 30.000 habitants. Al febrer de 2014, el primer cas d’infecció per Ebola registrat a la regió es va produir a Guinea Conakri. En aquests moments la malaltia afecta la regió de l’Àfrica de l’Oest, inclosos Guinea, Libèria, Sierra Leone i Nigèria.
Teniu algun cas d’Ebola?
Sí, el 23 de juliol, un jove afectat de l’Ebola venir a Siguiri buscant l’anonimat. La seva mare a Conakry, seguint els ritus funeraris, va rentar un difunt contagiant-se del virus. Al cap de pocs dies ella va caure malalta i amb ella la seva família. La mort de gairebé tots els membres de la mateixa família va fer pensar en l’existència d’una maledicció. Per això un fill va agafar un taxi moto i va venir a Siguiri, ciutat situada a 140 km de Kankan. El jove va morir l’endemà transmetent el virus a quatre infermers, un dels quals va morir ahir 2 d’agost.
Com reacciona la ciutat davant el virus en Siguiri?
Les autoritats locals han reaccionat molt ràpidament i bé. Tots els malalts han estat reagrupats en un hospital exclusiu per a malalts del virus on reben cures intensives. Després s’ha constituït tot un organisme de prevenció i seguiment de la població, del qual formo part, per tal de detectar nous possibles casos.
I l’Església? Està compromesa en aquest treball d’eradicació del virus?
Hi ha diversos metges catòlics que estan compromesos en aquest treball. A les esglésies hem col·locat recipients amb productes desinfectants perquè la gent es renti les mans. Avui mateix al final de les dues eucaristies que he celebrat hi ha hagut uns trenta minuts de sensibilització sobre la realitat del virus d’Ebola. El 14 d’agost al vespre celebrarem una processó marial amb torxes demanant a Maria la gràcia de la seva protecció. Molts cristians estan resant el rosari cada dia.
Com viu aquests moments la comunitat cristiana?
L’existència del virus provoca un temor real. En la celebració eucarística ens desitgem la pau oralment, però no ens donem la mà físicament. És una manera de sensibilitzar que la prudència és necessària. Abans d’entrar al temple parroquial la gent es renta les mans. Jo crec que la gent és conscient.
I la comunitat salesiana? Quins són els vostres projectes?
La comunitat salesiana continua fent la seva feina normal. Malgrat totes les dificultats que vivim intentem transmetre la fe en un Crist ressuscitat, un Crist viu, un Crist que ens estima, un Crist que ens acompanya sempre i un Crist que ens transmet pau. Treballem sense por, amb prudència però amb una gran pau en el cor. Per exemple, aquesta tarda el pati de la missió de Saint Alexis de Siguiri en les activitats de l’oratori estava totalment ple de nois, de noies, de joves jugant a futbol… Els nois es rentaven les mans i jugaven com mai. De cara al curs vinent estem pintant les classes per als alumnes de l’escola primària. Esperem construir una nova aula i, si el Senyor ens ho permet, esperem començar la construcció de l’escola professional. Jo tinc confiança que almenys en aquesta ciutat i regió de més de cent mil habitants es pugui haver controlat el virus a finals de mes. No s’ha detectat cap nou cas, això vol dir que estem en el bon camí.
SOBRE L’EPIDÈMIA: origen, riscos i transmissió
Doctor Emmanuel Cambra, ¿és greu aquesta epidèmia de virus d’Ebola?
És la més greu d’aquesta malaltia que s’ha vist fins ara, no només pel nombre de víctimes que s’ha cobrat, sinó també per la seva amplitud geogràfica, ja que afecta simultàniament a quatre països. L’Ebola és real.
Parli’ns una mica sobre el virus d’Ebola.
Aquest virus causa una forta febre hemorràgica viral, ocasionant una malaltia infecciosa, altament contagiosa i molt severa que afecta tant a animals com a éssers humans.
Quin és l’origen d’aquesta malaltia?
Es considera que els ratpenats són portadors naturals del virus de l’Ebola. Aquests ratpenats poden mossegar els animals, i l’home, al caçar-los es contagia, convertint-se en transmissor del virus.
Com es transmet el virus?
Es transmet per contacte directe amb líquids corporals infectats com la sang, la saliva, la suor, l’orina o els vòmits del malalt.
Quants dies es triga a incubar-la?
El període d’incubació varia de 2 a 21 dies, encara que el més normal és de 5 a 12 dies.
Quins són els efectes per distingir el virus?
Els símptomes són variables; l’inici sol ser, generalment, sobtat i caracteritzat per febre alta. Però en pocs dies apareix en tot el cos una erupció provocant hemorràgies de sang per la boca i diarrees amb abundants pèrdues de sang.
Qui són els que tenen més riscos de patir aquesta malaltia?
Senzillament els familiars, els veïns, amics més propers i el personal sanitari.
Hi ha alguna vacuna o tractament per curar el pacient?
Encara que no hi ha tractament específic ni vacuna per a les persones, això no impedeix que es pugui lluitar per curar el pacient. Quan hi ha una bona alimentació, amb bona rehidratació, quan hi ha una bona cobertura antibiòtica, l’organisme tendeix a lluitar contra la malaltia. De moment, l’única manera d’aturar l’expansió del virus és la identificació primerenca dels afectats, el seu aïllament en unitats especialitzades i el seguiment i vigilància activa dels contactes que hagin mantingut en els últims dies. Però si el malalt arriba amb la malaltia molt avançada és molt difícil la seva recuperació.
Hi ha alguna estadística sobre els casos d’Ebola que ha patit Guinea Conakri, Sierra Leone i Libèria?
Les dades del 4 agost 2014 ens diuen que a Guinea hi ha 485 infectats, dels quals 358 han mort, a Sierre Leone 646 casos, 273 morts, a Libèria 468 casos, amb 255 morts, i a Nigèria 4 casos, amb 1 mort. En total es calculen uns 1603 casos registrats 887 morts en els quatre països.
