Quan el Papa Francesc va ser interpel·lat sobre el que s’esperava avui dels consagrats, va respondre amb l’expressió: “despertar el món”. “Aquesta resulta, per tant, la tasca principal en aquest moment històric, en la vespra de l’any dedicat a la vida consagrada”, va afirmar don Pascual Chávez. De cara a la societat i en el context cultural que més fàcilment percep els consagrats com a “treballadors socials”, es fa més urgent l’objectiu de ser “testimonis de la radicalitat evangèlica”.
Don Pascual Chávez també va recordar els desafiaments i riscos que avui impliquen la vida consagrada, a un ritme tan ràpid que no sembla deixar espai i temps per a una adequada consideració, generant una fragmentació, fragilitat, i exposició a la manipulació de poders anònims. Consagrats i laics junts estan cridats a una renovada aliança i col·laboració “per a recuperar la dimensió espiritual de la vida cristiana”.
“No em preocupa la crisi actual de l’Església i de la vida consagrada. Del que tinc por és d’una vida cristiana i consagrada insignificant; i el cristià no significa gens, no té res a dir; no molesta ningú, quan no és espiritual” va precisar don Pascual Chávez. “Hem de pujar l’aposta i apostar per la claredat, dir obertament el que som, què volem i què demanem, sense atenuar les pretensions i exigències".
Quant a la vida consagrada avui, don Pascual Chávez va assenyalar: “la vida consagrada ha de centrar-se cada vegada més en la Paraula de Déu, especialment en l’Evangeli, amb Jesús com a regla suprema de vida, amb un gran amor a l’Església i un profund compromís amb el Regne”.
En conclusió, ha d’haver-hi “una major col·laboració institucional i una qualificada comunicació per al treball en xarxa”.
“Avui, de fet, es necessita el treball en xarxa, la creació de xarxes; açò va més enllà de la mera informació i col·laboració, que a voltes es fan més per exigències externes que per convicció del valor d’aquesta nova perspectiva. El treball en xarxa, sens dubte requereix una millor comunicació, però també l’intercanvi de recursos i coneixements” va concloure don Pascual.
