El 3 de setembre un jove sacerdot salesià ucraïnès, el pare Grigorij, va marxar com a capellà a la zona est d’Ucraïna, per a estar més prop dels molts joves soldats que es troben en aqueixa regió del país des de fa més de sis mesos. És oportú ressaltar que la situació en aquests moments a Ucraïna és molt inestable: el territori ucraïnés està ocupat per tropes estrangeres i grups separatistes; en la regió existeixen moltes zones quasi completament destruïdes i la gent viu refugiada en túnels subterranis des de fa mesos.
La tragèdia ha tocat de diverses maneres a tot el país: són moltes les víctimes que s’expliquen, encara entre els civils de Donetsk i Lugansk, moltes més entre militars i soldats joves provinents de totes les zones del país que estan lluitant per un futur millor, per una major independència i dignitat. Entre la gent s’ha difós un clima de desgana i cansament, arran de la violència i la crisi econòmica.
El pare Grigorij en aquests moments es troba quasi en la línia de foc; es comunica de tant en tant amb els familiars i germans de la inspectoria, ja que l’ús dels telèfons mòbils està prohibit. Per telèfon no pot indicar amb exactitud el lloc precís on es troba, perquè les trucades són interceptades. El seu treball principal és acompanyar i sostenir als joves reclutes, a través de l’oració i els sagraments, especialment la confessió i la trobada personal. En situacions com aquesta sorgeixen moltes preguntes sobre la fe entre els soldats i també les conversions: “Ens sosté solament la fe, i ací no manca!”
Una de les tasques més doloroses per al pare Grigorij, dissortadament, és la celebració de funerals, que són molts. Ell s’ha sentit impactat per unes exèquies celebrades en un camió de soldats morts per un míssil rus: “Ací es viu la guerra de debò”.
No obstant els moments dramàtics que està vivint, el jove sacerdot salesià se sent tranquil i conscient de la seua missió al servei dels joves més necessitats. El pare Grigorij distribueix de tant en tant una mica de roba i queviures que li són enviats des de les comunitats salesianes, a la pregunta “tens un arma?“ respon amb un somriure: “Sí, el crucifix”.
