Rafael Sabé, missioner salesià espanyol a Guinea Conakry, és membre del Grup de Prevenció Anti-ébola de la regió de Siguiri, grup que reuneix als representants de les autoritats civils, sanitàries, empresarials i religioses de la zona. Missioner des de 1992, viu de primera mà l’epidèmia de l’Ebola en un dels països contagiats. En aquesta entrevista dóna les claus per a entendre el virus, i explica com es veu des d’Àfrica la reacció d’Espanya. El salesià afirma que en Siguiri preguen per Teresa Romero, i reivindica que l’amor pot superar la por.
-En què consisteix el Grup de Prevenció Anti-Ebola? Quins són les claus perquè Guinea Conakry siga un dels països afectats que millor està controlant el virus?
En la regió de Siguiri, el Prefecte ha creat un grup de prevenció contra el virus de l’Ebola. Cal prevenir-ho creant les condicions que dificulten la seua transmissió, com informant i facilitant el llavat de les mans per tota la ciutat. Aquest grup ho formen les forces vives d’una regió: les autoritats locals (alcaldes, diputats), les autoritats sanitàries (doctors, infermers), els representants de la policia, representants d’empreses i les autoritats religioses -com són l’iman per als musulmans i un sacerdot per als cristians-. En aquest sentit jo sóc el representant cristià en la regió de Siguiri. Aquest grup segueix directament l’evolució de l’Ebola en la regió. Tenim reunions periòdiques per a reflexionar conjuntament les solucions a adoptar.
En aquest país va començar l’últim brot de l’Ebola i açò ha permès que la població haja tingut més temps per a adonar-se que el virus existeix, és real i mata.
-Per què és difícil que la població accepte la realitat del virus de l’Ebola?
Per a atacar-ho cal detectar als malalts, aïllar-los totalment i en cas de defunció, cal enterrar-los directament. I açò provoca una oposició en la població. En la tradició africana la mort és un dels moments més importants de la vida de l’home. És necessari honorar als nostres difunts. Conec una família que en les cerimònies funeràries va perdre a nou membres per l’Ebola i varis es van contagiar, però s’han guarit. És per açò que el Grup de Prevenció fa el seu treball de sensibilització. Però malgrat tot encara hi ha contagis, ací en dues setmanes hem tingut cinc casos. Des d’agost no havíem tingut cap cas. Semblava que s’havia dominat, però el desplaçament de la població ha provocat un tornar a començar.
-Com es veu la reacció d’Europa des d’allí?
En primer lloc, desitjaria transmetre el desig dels guineans que Teresa Romero es restablisca ràpidament. Avui en l’Eucaristia han pregat per ella. Com diu el lema, “Teresa som tots”. A ella, volem dir-li: “Teresa: des de Siguiri rep el nostre suport”.
La gent a Àfrica se sorprèn de la reacció de pànic que existeix a Espanya. Ací a Guinea es compta amb uns 778 morts, però no ha esclatat la paüra espanyola. És cert que a Àfrica es viu molt d’a prop el sofriment i açò crea caràcter. Fa uns dies vaig enterrar a una xiqueta de cinc anys morta de paludisme. Els germans de la xiqueta estaven tots presents. Hi havia llàgrimes de dolor en l’enterrament, llàgrimes d’amor, però no desesperació.
-Què els diria als espanyols davant el primer cas d’Ebola detectat en el nostre país?
En primer lloc diria que cal superar la por. Jo comprenc que hi haja mèdics que tinguen por a l’Ebola. La por et bloqueja i fa que t’equivoques. En l’abril 2003 en la guerra de Costa d’Ivori els rebels ens van agafar als tres salesians que estàvem en Korhogo i ens van pegar tota una vesprada. Fins i tot em van posar la pistola en el cap. Quan ens van alliberar, un mes més tard, vaig experimentar la por. I la por em bloquejava. Vaig haver d’aprendre a gestionar la por. Quan l’amor és més fort que la por a la mort tot canvia.
-Com creu que deu un cristià afrontar aquesta situació des de la seua fe?
La fe no és fruit de la meua imaginació. La fe és una experiència real. Quan vius la fe com una experiència real alliberadora, aleshores davant una angoixa inquietant, no tens por a abandonar-te en els braços del Pare que et fa sentir-te fill i que et dóna força per a estimar a tots com a germans, especialment als més pobres.
