Manolo Jiménez Castro és natural de Tarifa (Cádiz). Nascut el 23 octubre 1959 porta ja gairebé 20 anys de missioner a l’Àfrica. Ha estat vuit anys a Togo (1996-2004), sis anys a l’Àfrica de l’Oest com a Provincial (2004-2010) i quatre anys a l’Àfrica Central (2010-2014) també com a Provincial. Manolo ens convida a donar suport a la campanya inspectorial "Escoles per a la reconciliació a la República Centreafricana" i ens apropa la realitat que es viu al país.
República Centreafricana, un dels països més pobres i abandonats del planeta? Sort que els Salesians hi són …. en primera línia, com també a Sierra Leone i d’altres països lluitant contra l’ebola.
La República Centreafricana forma part de la comunitat política de països de la Comunitat Econòmica i Monetària de l’Àfrica Central (CEMAC) formada per sis països. Actualment és el país que pateix condicions de vida més precàries a causa de la inestabilitat política i de la inseguretat creixent deguda a la manca de control.
Les dues comunitats salesianes de Bangui, als barris de Galabadja i de Damala, han estat durant tota la crisi, que va començar amb el cop d’estat del 23 de març de 2012, responent a les situacions més urgents. Durant diversos mesos han acollit, al recinte de la comunitat, desenes de milers de refugiats. Encara queden diversos centenars de refugiats a cada casa, però la majoria ja van tornar a casa seva.
El país segueix vivint moments d’incertesa, tot i la presència militar estrangera que hauria de contribuir a apaivagar la tensió encara existent entre les faccions que han lluitat violentament.
Què significa el projecte "Escoles per a la reconciliació a la República Centreafricana"?
Amb el projecte les comunitats salesianes pretenen sanejar el clima insalubre del país amb el mitjà més eficaç i urgent: l’educació de la joventut. La crisi viscuda al país ha posat al descobert les mancances enormes de la joventut en matèria d’educació i només un compromís decidit per aquesta educació pot ajudar a sortir-ne del forat.
El projecte preveu optimitzar els recursos personals i estructurals dels centres educatius dirigits per les dues comunitats salesianes, per donar esperança als joves que es troben sense escolaritzar com a conseqüència de la situació crítica del país.
Els recursos brindats pel projecte permetran contribuir encertadament a la normalització de la vida del país i a mirar amb esperança el futur, basant-se en la formació sòlida i encoratjadora de la seva joventut.
És un país trencat? el país dividit en dos bàndols, es parla d’un 20 per cent de desplaçats, més de 350.000 refugiats en altres països, crims de guerra i contra la humanitat … Com conviuen els salesians amb aquesta realitat?
El país està vivint la situació més desastrosa des del seu accés a la independència. Altres crisis havien sacsejat els fonaments de la República Centreafricana, però no fins al punt tan crític d’aquesta vegada.
La comunitat salesiana ha respost a aquest desafiament amb la seva presència permanent, sense fugir malgrat el risc evident que la situació comporta, i tractant de posar en marxa projectes que obrin vies de solució al drama que la població està vivint.
Enfront aquest panorama, hi ha esperança? Com afecta aquesta situació especialment a la joventut, a l’educació dels nens i nenes.
L’esperança no es perd, i el camí de la reconstrucció del país passa per l’educació dels seus infants i joves. Aquí hi són els salesians aportant la resposta més oportuna en aquestes circumstàncies. Amb generacions formades i capaces de fer front als reptes del país no es recaurà en situacions tan caòtiques com les que la República Centreafricana ha viscut i continua vivint.
