Inma Bernal té 40 anys, va estudiar Magisteri i Psicopedagogia, en l’actualitat treballa com a mestra en el Col·legi Salesià de Cartagena. És la presidenta de l’Associació Alraso a Cartagena i la responsable dels projectes que la Fundació Iniciativa Solidària Ángel Tomás desenvolupa en la ciutat departamental a través del treball en xarxa amb aquesta entitat.
P – Com vas entrar a formar part de les Plataformes Socials de la Inspectoría Maria Auxiliadora?
R – El meu treball dins de les Plataformes Socials de la Inspectoria, com el d’altres companys, es remunta als inicis de l’Associació Alraso, que va nàixer del sector d’Acció Social del Centre Juvenil Salesià Àncora de Cartagena, Murcia. En aquell moment érem un grup d’animadors i animadores amb sensibilitat social, que sentien l’estil salesià com a propi, vivien el seu present compromesos i es plantejaven el seu projecte de vida treballant en el camp de la intervenció social i vinculats amb la presència salesiana de Cartagena.
P – En quin projecte vau començar a treballar?
R – Comencem treballant dins del Centre Juvenil amb un projecte d’animació soci-educativa en el Centre Penitenciari de San Antón, Cartagena. En 2002 ens constituïm en associació pròpia, i, uns anys més tard, després del tancament de la presó, replantegem el nostre projecte per a ajustar-nos a les noves necessitats que detectàvem. En aqueix moment va començar el nostre treball amb immigrants. Comencem “al ras” -no podia ser d’una altra manera-, en el pati d’una casa del centre històric, amb un petit projecte de classes d’Espanyol, destinat a uns vint xics, tots procedents de Ghana. En l’actualitat, atenem a un grup estable d’unes cent vint persones entre les quals es troben homes i dones, xiquets, xiquetes, joves i adults, del Marroc, Mauritània, Camerun, Mali o Xina, i desenvolupem diferents programes tractant de dur a terme una intervenció integral amb aquestes persones.
P – Per què vas decidir ser voluntària i dedicar el teu temps pels altres?
R – En el meu cas, vaig decidir dedicar el meu temps als altres, perquè vaig viure açò des de molt menudeta. Des que era una cria vaig veure com uns altres dedicaven el seu temps a mi… sense contar les hores, sense un altre interès que la persona que tenien davant. Quan vaig anar creixent vaig conèixer la figura de Don Bosco, que em va enamorar com a educador, pel seu estil educatiu i pel seu compromís amb els joves més necessitats. Sempre he sentit que l’educació era el meu espai i sempre he cregut que el lloc dels cristians és al costat dels qui menys tenen.. així que açò és el que tracte de fer.
P – Què futur li augures a les Plataformes Socials?
R – Li augure un futur llarg i positiu. Som un equip de voluntaris i tècnics de diferents edats, procedències, perfils professionals, creences religioses… açò ens aporta una gran riquesa i un gran potencial. Treballem diàriament per millorar les nostres intervencions i estem compromesos amb els nostres projectes. A més comptem amb el suport dels salesians. Mai haguérem imaginat, quan comencem, que aquesta anava a ser la nostra realitat avui. Per tant, només podem confiar.
P – Què diferencia a la Fundació Ángel Tomás i a l’Associació Alraso d’altres entitats?
R – Crec que hi ha moltes entitats dins de l’àmbit social que treballen molt bé. Pense que el que ens pot diferenciar és l’acollida. Utilitzant les paraules dels nostres xics i xiques, quan vénen, s’hi senten "una miqueta menys estrangers… una miqueta més a casa".
