(Per Daniele Metelli, en Terres d’Amèrica)
Cinc anys a Buenos Aires com a inspector dels salesians per al sud de l’Argentina abans de ser elegit, el 25 de març passat -dia de la Anunciació- nou Rector Major i desè successor de don Bosco. El pare Ángel Fernández Artime, asturià de 54 anys, se sent honrat i orgullós de conduir a més de 15.000 salesians que treballen a tot el món.
"Avui un salesià té les mateixes motivacions que ahir. Si un té clar com va començar tot, és fàcil ser salesià encara en el món modern", afirma el sacerdot al començament de la conversa. En un òptim italià, explica quins són els dos principis sobre els quals es recolza la vocació salesiana: "Al costat d’una profunda raó de fe, que acompanya la vida de tot religiós, cal un cor amb una gran passió per educar els joves ".
La trobada amb els joves és el "ànima" dels fills del carisma de don Bosco: una ànima que ha de ser viscuda com una urgència que mou i defineix tota la vida. "Una ànima que també és vàlida per a mi, encara que hagi estat cridat a realitzar un treball" administratiu "i ocupar-me de religiosos, missions i obres". "Si un salesià no deixa que s’apagui la flama de la seva vocació, mai serà un buròcrata de la fe".
Don Bosco tenia clar que calia sortir a l’encontre dels que estaven més lluny. Una llunyania que es tradueix també en termes geogràfics, perquè va respondre amb entusiasme a la comanda del llavors bisbe de Buenos Aires per fer-se càrrec d’una parròquia a la ciutat i un col·legi de joves no molt lluny d’allà, a San Nicolás de los Arroyyos. I en el cor de Don Bosco va començar a créixer el somni d’arribar fins a la Patagònia. L’últim lloc del món, la fi del món, una expressió que ja és familiar als cristians amb l’elecció del Papa Franciesc.
L’11 de novembre de 1875 va beneir a Torí la primera expedició missionera salesiana. "La certesa de don Bosco per a mi és una font de renovada sorpresa", comenta el pare Ángel, i destaca que "el carisma d’aquell home consistia en la intuïció i en la força per comprometre i apassionar als altres". Una energia que no descansava mai i que va desplegar fins als últims dies de la seva vida. En pocs anys el territori missioner salesià es va estendre fins a la Terra del Foc.
(…)
A la mort de don Bosco (1888) els salesians eren 786, dels quals més de 150 treballaven en missions a l’Argentina. L’experiència salesiana a Sud-amèrica, rica i genuïna, segueix viva en el desig intens d’estar a prop dels joves d’aquestes regions i de "compartir la història d’aquests pobles". "És un principi fonamental que també és vàlid per a l’evangelització en el món modern -explica el pare Ángel- per no ser simples" animadors ", sinó" testimonis "de Crist. Els que avui estan lluny no són necessàriament els més distants des del punt de vista geogràfic, cal salvar una llunyania del cor ".
I afegeix somrient que "el cor dels joves d’avui és el mateix cor dels joves de fa 50 o 150 anys". Em permeto recordar-li al pare Ángel el Diàleg della Moda i della Morte a les opérette morali de Giacomo Leopardi: la Moda, germana de la Mort, adverteix que li presta un servei inapreciable perquè mata als homes tot i que els deixa vius, confonent-los amb falsos plaers i apagant-hi el desig d’infinit de què estan fets. Don Ángel afirma que és exactament així. Somriu. Els afalacs del món contemporani són una droga que adorm als joves, inculcant en ells el convenciment que així són lliures.
Avui la presència dels salesians en el món s’estén a 132 països dels cinc continents. Una raó més per destacar la importància de les celebracions pel bicentenari del naixement del seu fundador. El pare Ángel considera que el jubileu salesià és "un moment especial i històric", perquè es tracta d’una "primera vegada". En efecte, recorda que "entre 1914 i 1915 Europa i el món sencer estaven embolicats en el drama de la Primera guerra mundial. Era impossible en aquell moment qualsevol forma de celebració. D’altra banda, més de 2000 sacerdots salesians van ser cridats a les armes segons la seva nacionalitat. Un drama dins del drama: en el front era fàcil trobar com a enemic a un altre salesià ".
Per això el jubileu salesià de 2015 tindrà un "gust de novetat". Un dels esdeveniments més rellevants serà una trobada a Torí (30 de gener-1 de febrer) del Rector Major i els 30 Superiors Generals dels 30 grups canònics de la família salesiana (per primera vegada en la història) per reflexionar sobre el camí recorregut i plantejar noves propostes i reptes educatius nascuts de l’experiència de les diferents realitats del món; un altre esdeveniment significatiu, entre l’11 i el 16 d’agost, serà una gran trobada juvenil a Valdocco, relacionat amb un pelegrinatge de Torino a Colle Don Bosco, per preparar la visita pastoral del Sant Pare el 21 d’aquest mateix mes.
La idea d’una Església autèntica, humil, pobre i per als pobres, identifica el carisma de don Bosco amb el del Papa Francesc: "els salesians vam néixer en una perifèria com era Valdocco. El camí és clar: a nosaltres el Papa ens demana fidelitat als nostres orígens ". Un cristià que observa i escolta a Francesc només pot estar agraït per la riquesa que Déu ha donat a la seva Església en aquests temps tan difícils. Gratitud que també abraça espiritualment a Benet: "Una gran fe, una gran intel·ligència, una gran llibertat per prendre una decisió com aquesta".
Pots llegir l’entrevista completa a Religión Digital.
