“En aquesta realitat indígena, em veig part del somni de punts altres somiadors… i com a repte del CG 27, que ens crida a ser Don Bosco en les fronteres reals de les perifèries i on es necessita una presència profètica i evangelitzadora”. Així ho manifesta el diaca José Alves d’Oliveira, brasiler, missioner entre els xavants.
Va ser durant el meu noviciat en 2003 quan vaig tenir el meu primer contacte amb la població indígena: part d’aquesta fase formativa consistia a conèixer les comunitats indígenes de Bororos i Xavants, la missió Salesiana del Mate Grosso. Va resultar un contacte molt significatiu: vaig demanar i vaig ser enviat a fer el trienni pràctic entre els xavants de Sant Marcos. Aquesta experiència missionera va continuar en les vacances durant els anys dels estudis de teologia.
En 2011 em vaig ordenar de diaca en Sant Marcos i em van destinar a la comunitat salesiana missionera de la parròquia ‘personal’ de Santo Domingo Savio de Nova Xavantina. La finalitat era treballar per la població indígena Xavant de la regió.
En 2013 vaig formar part de la comunitat salesiana de Sangradouro, on viuen els indígenes Bororos i Xavants. Allí vaig ser mestre, coordinador del grup juvenil, animador de la litúrgia, de les festes culturals i del Oratori; em vaig ocupar d’escriure la història d’aqueixa Missió salesiana en els últims 50 anys: el funcionament de la central elèctrica, el treball agrícola i els menesters quotidians de la comunitat… Actualment estic de nou en la Parròquia Personal Santo Domingo Savio. La parròquia abasta dues Diòcesis i una Prelatura, quatre territoris indígenes, més de 150 llogarets, una enorme extensió territorial i una població d’uns 15000 indígenes.
Sóc conscient de ser una persona que pel baptisme he sigut cridat a viure com a Don Bosco en l’Esperit de Jesucrist. El Papa en el seu Evangelii Gaudium, crida l’atenció sobre aquesta important dimensió missionera de Jesús, que hauria de caracteritzar a la comunitat dels quals li segueixen.
Don Bosco va entendre bé aqueixa trucada i va manar missioners als indígenes d’Amèrica. Molts missioners deixen la seua pàtria i es dediquen a aquesta labor amb fe i amor. Així, en aquesta realitat indígena, em veig part del somni de punts altres somiadors… i com a repte del CG 27, que ens crida a ser Don Bosco en les fronteres reals de les perifèries i on es necessita una presència profètica i evangelitzadora. Conscient dels meus límits, però amb el cor obert i disponible per a Déu i per al proïsme, sé que alguna cosa nou pot nàixer ací. Açò ho demostra Don Bosco i punts missioners que han donat la seua vida pels pobles indígenes.
Hi ha certs desafiaments: el coneixement de la llengua i la cultura Xavant, la evangelització inculturada, l’adaptació de la mentalitat pastoral, l’obertura a la novetat, la superació dels conflictes interns i extrems (entre indígenes i no indígenes) mitjançant el diàleg i l’acceptació recíproca, la falta de recursos materials per a un treball més significatiu.
Però el treball missioner salesià amb els indígenes produeix els seus fruits. Sobretot em sent feliç pel treball realitzat per la Missió Salesiana, demostra que la lluita i els somnis continuen; el poc que tenim, quan es comparteix, es fa molt.
