L’Escola Don Bosco de Temps Lliure i Animació Sociocultural va néixer l’any 1990 amb l’objectiu de formar animadors, educadors, monitors i mestres dedicats a l’educació en les cases salesianes i a tots aquells professionals dedicats a l’educació no formal. En l’actualitat col·labora amb nombroses congregacions religioses, escoles de magisteri, universitats i organismes públics en tasques de formació, sent l’Escola de Temps Lliure pionera a Andalusia.
Per les seves aules han passat nombrosos alumnes que, gràcies a la feina mà a mà amb l’equip docent, han aprofundit en la seva formació, no només en coneixements teòrics i pràctics de l’educació del lleure i l’animació sociocultural, sinó també d’aquelles aptituds i actituds inherents a les qualitats humanes de cadascuna de les persones.
Roberto Bernal Blanco ha estat un d’aquells alumnes que ha tingut l’oportunitat de passar durant les últimes setmanes per aquest espai "de formació, de trobada, de compartir, de convivència, que fa a cada persona especial als ulls dels altres" , com es defineix a l’Escola Don Bosco.
"Vaig a cometre un sacrilegi i una gosadia, resumint el meu any en unes línies i, a més, concentrant en els dos últims mesos. És un doble atreviment tancar el teu any en un grapat de paraules i fer-ho també amb el final del mateix, però és que l’ocasió s’ho mereix. D’aquest 2014 em quedo amb la meravellosa experiència i fortuna d’haver triat fer el Curs de Monitor d’Oci i Temps Lliure que, més enllà del tema formatiu, m’ha enriquit a nivell personal ", explica aquest jove estudiant de periodisme que no va dubtar a fer balanç i compartir-lo amb la Inspectoria Maria Auxiliadora.
Perquè tot els cursos vagin endavant hi ha al darrere un treball a l’estil salesià que, encara que sembli invisible, també cala i deixa empremta. "No se m’oblidarà la gran tasca que realitza Rocío i el cos de professors tan experimentat. Gràcies al curs he conegut a persones que m’han anat sorprenent cada dia: imaginació, creativitat, originalitat, coneixement, destresa, alegria, polifacètica, extravertida, etc., i se m’esgotarien tots els qualificatius possibles per definir el grup que he conegut. amb alguns he compartit més temps que amb d’altres, però un per un m’han anat aportant coses que les portaré sempre amb mi ", afegeix.
