La revista Catequistas, de l’Editorial CCS, va celebrar el dia 8 de febrer una trobada commemorativa dels 30 anys de la seva presència a l’Església espanyola. Van assistir els inspectors provincials de les províncies religioses salesianes de “Santiago el Major”, amb seu a Madrid, Juan Carlos Pérez Godoy, i de “María Auxiliadora”, amb seu a Sevilla, Cristóbal López. A més, entre els 45 convocats hi havia autors que van passar per la revista i un bon grup dels actuals autors juntament amb amics i catequistes en actiu.
La revista Catequistas va sortir al públic al gener de 1985 amb la capçalera de Proyecto Catequista. Més tard, amb el número 102 d’octubre de 1997, va canviar a l’actual capçalera: Catequistas.
L’acte va consistir en una evocació dels principals moments de la història de la revista. Es va retre homenatge als autors que per ella han passat o col·laboren en l’actualitat. Mari Patxi Ayerra, coneguda autora de la revista i dinàmica animadora, va llançar als participants a somiar el futur de Catequistas. Dues idees van ser predominants: obertura al digital, atenció al destinatari actual, el catequista, que no té les mateixes característiques d’aquell de fa trenta anys.
En l’exposició de la trajectòria històrica es va destacar la constel·lació de publicacions que brollen del tronc de Catequistas: l’Agenda del catequista, la publicació Temps litúrgics, la col·lecció Mannà, i els Posters Catequistas.
És difícil valorar el fruit de la revista durant aquests anys. Però són molts els catequistes i grups parroquials de catequistes que mantenen la seva formació permanent, o inicial en alguns casos, amb el servei que la revista presta. El contingut de les seves seccions és ric, variat; abasta les tres dimensions de la formació del catequista: ser, saber i saber fer.
Una originalitat que manté Catequistas des de la seva fundació és que un autor anima una secció durant tot el curs per afavorir la unitat de la formació i per garantir la progressió.
En la pregària conclusiva els presents van invocar a l’Esperit perquè encoratgés els treballs de futur que en grup es van somiar. No prou somiar, cal portar els somnis a realitat. I “la maneta de l’Esperit” és necessària.
