Ahir vespre, a l’auditori Axa de Barcelona, va tenir lloc la festa de lliurament dels XXIII Premis edebé. Els guanyadors, com ja s’havia anunciat a la roda de premsa del dia anterior, va ser Rodrigo Muñoz Avia per l’obra El signo prohibido i Care Santos por Mentida.
L’acte va ser presidit per l’Inspector Provincial dels Salesians de la Inspectoria Maria Auxiliadora, Cristóbal López, el Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i va comptar amb l’assistència d’autoritats, escriptors, il·lustradores, llibreters, educadors, bibliotecaris, així com del Conseller de Comunicació Social de la Congregació Salesiana, Filiberto González, desplaçat expressament des de Roma.
Després de les paraules de benvinguda d’Antonio Garrido, Director General de edebé, i del Conseller de Cultura, els assistents van gaudir d’un espectacle de sorra i llum, ple de màgia i poesia, homenatge a Don Bosco amb motiu del Bicentenari del seu naixement.
L’Inspector Cristóbal López va ser el responsable de cloure la vetllada. Va felicitar als guardonats i va recordar la importància de la lectura en la formació dels joves i per tant la transcendència d’aquests premis. Va finalitzar la seva intervenció manifestant el recolzament de la Congregació salesiana a edebé pel seu projecte educatiu i editorial.
***
Rodrigo Muñoz Avia (Madrid, 1967), amb la novel·la, escrita originalment en castellà, El signe prohibit, i Care Santos (Mataró, 1970), amb la novel·la Mentida, són els guanyadors de la XXIIIa edició del Premi EDEBÉ de Literatura Infantil i Juvenil.
Les dues obres premiades enllacen directament amb la realitat, de vegades molt dura, dels infants I joves i són un homenatge a la literatura.
Feia cinc anys que Rodrigo Muñoz Avia no escrivia per a infants. No tenia una idea clara fins que la figura del gran escriptor George Perec li va suggerir la història.
Malgrat que l’ésser humà no pot canviar la realitat, sí que podem canviar i jugar al nostre plaer amb el llenguatge com ho va fer George Perec. Lluitar i rebel·lar-se per una causa per mitjà de les paraules és precisament l’eficaç eina que utilitza en Jordi, el protagonista d’ El signe prohibit. Ha desaparegut misteriosament la seva millor amiga, l’Aleksandra, i fins que no torni o no la trobi ha decidit ometre la lletra “A”. No serà fàcil el repte: aquesta és la protesta d’aquesta novel·la intrigant, ben tramada, sobre l’amistat, l’amor i les absències, i amb un protagonista molt poderós: el llenguatge.
Feia temps que Care Santos desitjava escriure una història sobre el tracte que reben per part de la societat els joves criminals. És un tema difícil de plantejar, especialment si pensem en aquestes edats.
Amb la premissa que hi ha solució quan el delinqüent és un menor, l’escriptora volia parlar del dia a dia dels joves marginals, abocats en la majoria dels casos a la delinqüència i la presó.
Mentida és la historia de la Xènia, una noia que estudia batxillerat i s’enamora, no pas d’un noi del seu entorn sinó d’un fantasma, d’una veu sorgida d’Internet amb el qual comparteix la passió per la lectura.
Intentarà una trobada, però la identitat del jove és falsa, no existeix, és mentida!
Un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb qui ha compartit les més intimes emocions. Prové
de la presó de menors i conté la història d’un assassí. Mentida és un relat impactant, que intriga, arrossega i finalment noqueja el lector, tot trencant esquemes i prejudicis.
de la presó de menors i conté la història d’un assassí. Mentida és un relat impactant, que intriga, arrossega i finalment noqueja el lector, tot trencant esquemes i prejudicis.
