E
ls pisos Magone de la Fundació Ángel Tomás, pertanyent als salesians, donen l’esperança que els falta a joves que, després de passar pel centre de menors, no saben què fer. En aqueixa ‘petita família’ aprenen tot el necessari per a poder moure’s en la societat.
Hassan, Criss i Abdramane viuen sota el mateix sostre. Ells no són família però és com si ho anaren. Els uneix una història molt similar i marcada per la duresa d’haver d’abandonar no solament la seua casa i la seua família sinó també el seu país.
Van eixir en plena adolescència d’ell i van posar camí a Espanya a la recerca d’un somni, d’un futur o simplement deixant-se portar. Un camí gens fàcil i ple de complicacions en el qual algun d’ells fins i tot es va haver d’embarcar en una pastera per a creuar l’estret. Una vegada a Espanya van arribar a un centre de menors de València, on van romandre fins als 18 anys. Allí van estudiar i es van preparar per al moment d’eixir al carrer i cercar-se la vida.
I aqueix dia va arribar com un abisme. Què faig? On vaig? Eren les preguntes que es feien. I sabent que si no aconseguien un treball no podien regularitzar la seua situació. Però quan una porta es tanca, una altra s’obri. En aqueix moment va aparèixer la Fundació Ángel Tomás, una obra dels Salesians de València. Ells els van obrir les porta de Magone, un pis d’emancipació on ara viuen, i on els orienten, assessoren i acompanyen cap a la seua autonomia i inserció en el món laboral.
